Toc de corneta
FUTURS IMPERFECTES
A José María Aznar li va costar Déu i ajuda arribar al poder, així que sap que no es pot donar cap elecció per guanyada abans d’hora. El 1993, tothom el donava com a futur president i es va quedar amb la mel als llavis i el disgust al cos. Al cap de poc d’arribar a la Moncloa va confessar que, quan un és investit, millora als ulls del món. És més, se sent com el líder del Tour, el mallot groc fa que els altres el percebin més invencible del que, en realitat, és.
Per això, en qualitat de president de la Fundació FAES, el think tank dels conservadors, ha fet públic un text titulat L’última carta, en què adverteix que “la fase terminal del sanchisme serà la més perillosa” i que un “electorat renuent” pot oblidar episodis penosos una vegada superat el cicle de comicis autonòmics, on creu que el líder socialista ja ha descomptat el cop i ha sacrificat els peons. I conclou: “Sánchez continua pensant a perdre ara, per guanyar després”.
Aznar avisa els seus que la fase terminal del sanchisme serà la més perillosa
Aznar i la FAES estan molt actius, la qual cosa equival a dir que es mostren preocupats. Si el darrer cap de setmana Aznar avisava el PP de la seva indefinició respecte a les polítiques de Trump, ara intenta dir a la cúpula dels populars que no es relaxin i no esperin que la justícia els faci tota la feina. L’expresident els adverteix que s’oblidin de les enquestes favorables i que no confiïn que ho tenen fet. Ho argumenta acusant Vox, que s’ha convertit en el salvavides de l’esquerra amb la seva estratègia de “por del coco ” i que les xifres de creixement econòmic poden ser un llast per a les expectatives del PP.
No s’oblida de criticar durament el PSOE, que al seu parer “ha deixat de ser un pilar constitucional” i que ha venut la seva ànima al diable nacionalista, sense recordar que CiU el va fer president amb una llarga factura per pagar. Es nota preocupació a la FAES, que no acaben de veure un full de ruta i una proposta clara per assolir el poder. Però aquí hi ha Aznar, marcant territori com el lliure futbolístic, que era aquell central que jugava darrere de la línia i organitzava el joc. La seva figura (la del lliure) ha desaparegut, però ell intenta mostrar als seus com se surt amb la pilota controlada. Perquè tem, de nou, els gols en el temps de descompte.