Necessitat obliga

Les comunitats autònomes necessiten els 20.975 milions d’aportació extra de l’ Estat per al finançament. Per la seva banda, el Govern central necessita el suport parlamentari del ­Partit Popular per tirar endavant el nou model de finançament autonòmic que s’ha pactat amb ERC. El sentit comú indica que totes dues parts haurien de fer un esforç per consensuar una qüestió que fa deu anys que està encallada aprofitant el bon moment de recaptació fiscal. No hi haurà més oportunitats com aquesta.

És una autèntica bogeria que el finançament autonòmic no es consensuï entre els dos grans partits. Pensar que un partit independentista com ERC pugui imposar els seus criteris a la resta del país és un disbarat. Entre el PSOE i el PP representen prop del 75% de la sobirania popular al Congrés dels Diputats. Per tant, els correspon a tots dos establir uns criteris comuns tenint en compte les especificacions i les característiques de Catalunya i de la resta de les comunitats autò­nomes. El finançament singular de Catalunya cal afrontar-lo, com va caldre aprovar l’amnistia, per donar una sortida consistent al conflicte. No són només els partits independentistes qui consi­deren que Catalunya està infrafinançada, sinó també la immensa majoria dels catalans. És una petició que fan els empresaris des de fa anys i va ser el detonant del procés.

De la mateixa manera que es va acceptar el finançament de les comunitats autònomes forals i totes les autonomies respecten la quota basca, no queda cap ­més remei que admetre un finançament singular. Tot i això, segons l’opinió d’economistes tan rellevants com Francisco de la Torre i Ángel de la Fuente, director executiu de la Fedea, no és equitatiu ni solidari donar privilegis per raons polítiques, és necessari per raons de convivència.

Probablement, el gran error de Pedro Sánchez no ha estat aprovar l’amnistia ni haver consensuat el finançament singular amb ERC. El problema ha estat utilitzar totes dues coses com a moneda de canvi per mantenir-se al poder.

El líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, ara té l’oportunitat de redissenyar l’ Espanya que caldrà construir després de Pedro Sánchez. Ell ha estat president autonòmic i sap què està en joc. Segons tots els sondejos d’opinió, és molt probable que la pròxima legislatura sigui governada pel centre dreta. Per això, si es pogués arribar ara a un acord de mínims sobre el finançament autonòmic, que no deixés content ningú però que servís a tothom, seria de gran utilitat.

Dissabte els barons populars estan convocats a Saragossa per afrontar els greuges que presenta el model de finançament que s’ha acordat entre Sánchez i Junqueras. Probablement, l’alternativa que presentaran els populars en el fons no serà tan diferent. El criteri fonamental és que ningú no hi perdi i tothom hi surtin guanyant. A partir d’aquest principi, ha arribat el moment d’entendre’s.