Silencis sobrevalorats
FUTURS IMPERFECTES
El silenci, sovint, està sobrevalorat. Hi ha tant de soroll que el silenci es converteix en un moment per posar la ment en ordre. Però no podem adormir-nos en els nostres pensaments quan els que criden més no només pretenen amenaçar-nos, sinó també comprometre el nostre futur. Georges Clemenceau, que a més de polític era periodista, va escriure que era més difícil manejar el silenci que la paraula. Però el temps el va desmentir, quan va aixecar la veu a L’Aurore per defensar, juntament amb Émile Zola, el capità Dreyfus, acusat falsament d’alta traïció. No es pot callar davant l’abús o la injustícia.
Aquells que insisteixen que el silenci és un signe de saviesa i la loquacitat d’estupidesa s’obliden que molts callen perquè no saben què dir i d’altres parlen contínuament per bloquejar-nos amb les seves ignoràncies. En política, com en tot a la vida, hi ha un moment en què no és possible romandre callat, perquè fer-ho és un mal servei i el pitjor recurs.
La vicepresidenta Ribera qüestiona la inacció de Von der Leyen en les últimes crisis
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, no ha pogut mossegar-se la llengua durant més temps veient el silenci de la UE pel que fa a les crisis de Veneçuela i Grenlàndia i la inacció de la seva superior, Ursula von der Leyen, així que ha decidit declarar públicament: “No podem estar en silenci o ser indiferents”. A Brussel·les, ningú no s’atreveix a dir ni piu davant les fanfarronades de Donald Trump. Els Estats Units no es comporten com un aliat, sinó com un competidor i, en ocasions, com un rival. La voluntat expressada de quedar-se Grenlàndia, “tant sí com no”, no ha fet reaccionar amb contundència ni la presidenta de la Comissió ni la cap de la diplomàcia europea (com s’enyora a Brussel·les Josep Borrell), ni de bon tros el secretari de l’OTAN, que porta pintat un somriure al rostre.
Les paraules de Ribera han descol·locat més d’un. Ha avisat que el context és d’allò més desafiador, però que la UE té els mitjans, les fortaleses, les capacitats i la visió per construir les repostes. Les seves paraules signifiquen una voluntat de lideratge. I alguna cosa s’ha començat a moure, tot i saber que, en despertar, el dinosaure taronja encara hi serà.