‘Departament Amades’, o com posa ordre al folklore català
Pantalles
La nova sèrie de la plataforma 3Cat combina comèdia, fals documental i imaginari popular
El quintet protagonista de la nova sèrie
I si les criatures del folklore català fossin reals i visquessin entre nosaltres sota la supervisió d’un departament de la Generalitat? Es la premisa insòlita que proposa la sèrie Departament Amades, acabada d’estrenar a la plataforma 3Cat. Amb idea original i guió de Júlia Cot i Jordi López, la ficció consta de sis capítols on es combina comèdia, fals documental i mitologia catalana amb una mirada desacomplexada i irònica.
La base creativa del projecte neix, tal com explica el mateix Jordi López a Guyana Guardian , d’una necessitat gairebé vital de crear una ficció pròpia després d’anys treballant per a altres formats com Polònia o Està passant: “Teníem la il·lusió de crear una cosa de zero nosaltres i, especialment, una ficció.” López i Cot, parella a la vida real, feia temps que donaven voltes a la idea sense cap encàrrec concret ni expectativa real que tirés endavant.
Els referents eren clars: The Office i Lo que hacemos en las sombras, però amb una voluntat d’arrelar-ho al país. “Pensàvem que seria divertit seria fer una cosa similar a Catalunya perquè nosaltres també tenim dret a tenir sèries sobre els nostres referents.” D’aquí neix la idea clau: una sèrie d’oficina amb elements fantàstics i sobrenaturals, centrada en l’imaginari popular català. L’oportunitat definitiva va arribar quan 3Cat va obrir una convocatòria de sitcoms també adreçada a creadors i es van convertir en un dels tres finalistes.
A la sèrie, el fictici Departament Amades de la Direcció General de Folklore i Tradicions de la Generalitat de Catalunya està dedicat oficialment a catalogar, inventariar i preservar el costumari català: capgrossos, danses populars, tradicions... Però aquesta és només la façana. “El departament té una cara secreta, amagada al públic general, que és la que es dedica a vigilar les criatures de l’imaginari que viuen entre nosaltres, camuflades”, revela López.
La missió real del departament és mantenir l’ordre entre les criatures mitològiques catalanes i garantir que els ciutadans no descobreixin la seva existència
La seva missió real és mantenir l’ordre entre aquestes criatures i garantir que els ciutadans no descobreixin la seva existència. “Una tasca gens senzilla quan has de controlar personatges com l’home del sac, que vol fer de les seves, o una fada de les dents en plena rivalitat amb el Ratolí Pérez”. El departament funciona gairebé com “un cos parapolicial” que posa pau entre el món humà i el món mític. Tot això explicat des del format de fals documental, amb entrevistes a càmera i un to clarament humorístic.
El nom del departament no és casual. La sèrie juga amb la figura real de Joan Amades, etnòleg clau del folklore català, per construir una ficció alternativa. “Tots sabem que Amades era un etnòleg que voltava pel país recollint cançons i tradicions, però nosaltres ens hem inventat que això era la versió oficial, i que la versió extraoficial era que feia un pacte amb les criatures mitològiques segons el qual aquestes criatures acceptaven viure camuflades a canvi de protecció institucional”.
A la primera temporada, Amades no apareix interpretat per cap actor, però sí present a través de fotografies cedides pel Fons Amades. “Els va encantar la idea i ens van ajudar moltíssim”, explica López, que ja deixa la porta oberta a futures aparicions en una possible segona temporada.
La sèrie compta amb cinc protagonistes fixos: Joan Negrié, que interpreta l’Arnau, el cap del departament (i llegendari Comte Arnau); Anna Moliner, que dona vida a la Dolça, la supervisora apassionada de l’equip; Paula Jornet, és la Xènia, una jove estudiant brillant; Joan Esteve, el community manager, i Kike García, que interpreta un minairó encarregat de fer les feines que ningú vol.
Al voltant d’ells hi ha un univers de personatges recurrents i cameos. Destaquen Mercè Arànega, com la consellera d’Interior decidida a tancar el departament perquè “només li porta problemes”, i Ivan Labanda, com el conseller de Cultura, “absolutament enamorat del projecte i disposat a defensar-lo”. Aquest xoc polític es converteix en un dels grans motors còmics de la sèrie.
Cada episodi gira entorn d’una criatura diferent, cosa que permet una desfilada constant de cares conegudes. Apareixen, entre d’altres, Alèxia Pascual, Judith Martín, Òscar Dalmau, Nao Albet o Berto Romero. López destaca especialment la combinació entre actors consagrats i còmics provinents del món del stand-up: “Hem aconseguit una barreja molt boja que estranyament funciona.”
Un altre element distintiu és l’ambientació. Departament Amades està ambientada a Igualada, fet poc habitual en la ficció televisiva catalana. “Creiem que som la primera sèrie de TV3 que passa a Igualada,” diu López, que hi viu amb Cot. L’elecció no és només personal, sinó també narrativa: reforça la idea d’un departament oblidat, allunyat del centre, “deixat de la mà de Déu”, i serveix també per reivindicar que “no tot és Barcelona.”
Tot i que la sèrie té un clar component de redescobriment del patrimoni mitològic català, López insisteix que aquest no era l’objectiu principal: “És un efecte secundari que ens fa una il·lusió tremenda.” La prioritat és clara i simple: “Volem que sigui una sèrie divertida, que la gent ho passi bé i que passi una bona estona. És l’únic que pretenem.”