El vers lliure que no rima
FUTURS IMPERFECTES
Santiago Posteguillo, gran coneixedor de la Roma antiga, ha escrit que l’orgull i els afalacs sovint ens ennuvolen la raó. En temps de Juli Cèsar, però també en els nostres dies. El món ha canviat molt des d’aleshores, però les debilitats dels poderosos no tant. Els polítics intel·ligents, que són escassos, saben que cal protegir-se dels afalacs, perquè sovint els empenyen a cometre errors o els condemnen definitivament a l’oblit. Rousseau va reconèixer al final de la seva vida que la seva gran desgràcia havia estat no saber resistir-se als elogis. Així que no cal tapar-se amb cera les orelles, com Ulisses va fer amb la seva tripulació davant els cants de les sirenes, però hem de fer poca atenció als aduladors.
Pensava en tot plegat veient com els últims mesos a Emiliano García-Page l’estan omplint de lloances per part del PP. Des d’Alberto Núñez Feijóo fins a Borja Sémper no s’han cansat de repetir que el president de Castella-la Manxa és una persona amb criteri propi, que no segueix necessàriament les consignes del partit i que s’atreveix a plantar-li cara a Pedro Sánchez. Al PSOE, en canvi, se li critiquen les deslleialtats cap a l’Executiu, i especialment al seu president, que ha tingut l’habilitat de no posar-se nerviós i de no buscar enfrontaments directes. Però el problema dels versos lliures és que de vegades impedeixen la rima dels poemes o confonen directament el sentit del relat.
García-Page està en contra d’un sistema de finançament que beneficia la seva gent
García-Page ha estat des del primer dia molt crític amb el sistema de finançament de les comunitats autònomes que ha elaborat la vicepresidenta María Jesús Montero. Tant o més que els barons del PP, que es limiten a seguir ordres de Génova. El president manxec ha arribat a qualificar de “xantatge” l’opció d’escollir entre el nou model i l’actual. Però García-Page té un problema amb els seus conciutadans per explicar-los la seva renúncia a un sistema que és generós amb la seva autonomia.
Ferraz ha fet un vestit a mida i amb bones textures per a Castella-la Manxa, atès que, si l’accepta, es convertirà en la tercera comunitat amb més benefici per càpita. De vegades no n’hi ha prou amb l’anticatalanisme per explicar als teus conciutadans el que resulta inexplicable.