La batalla electoral per Terol
Eleccions a Aragó
Amb el 10% del cens, en aquesta província es decidirà el 21% dels diputats en les eleccions aragoneses del 8 de febrer
Voxva presentar el dia 12 aTerolles candidatures per a les eleccions de l’Aragó
Terol existeix, sobretot en període electoral. Aquesta província, epítom de l’anomenada Espanya buida (o buidada), serà un dels principals camps de batalla entre els partits de cara a les eleccions de l’ Aragó el pròxim 8 de febrer. Entre els motius de la seva creixent importància, un sistema electoral que atorga més valor a les paperetes aconseguides en aquesta circumscripció i el fet de ser el principal graner de vots de formacions regionalistes com la coalició Aragó- Terol Existeix o el Partit Aragonès ( PAR), que aspiren a tenir un paper rellevant en la governabilitat de la comunitat.
En total, 1.036.321 persones tenen dret a vot a l’ Aragó per a la cita amb les urnes del 8 de febrer. D’aquestes, 755.077 (un 73%) es concentren a la província de Saragossa, motor econòmic i polític de la comunitat, on s’elegeixen 35 dels 67 diputats de les Corts aragoneses. Són el 52% del total. La segueix la circumscripció d’ Osca, que amb 175.184 votants, un 17% del cens electoral, designa 18 representants, el 27% de les Corts; mentre que a Terol, 106.060 veïns, un 10% del cens electoral, escullen 14 escons, el 21% de la Cambra.
Això és així gràcies a l’última reforma de l’Estatut d’Autonomia consignada el 2022 sota el mandat de Javier Lambán. Va ser llavors quan es va aprovar, sense el rebuig de cap partit, blindar una representació mínima de 14 escons per província encara que disminueixi la seva població, a fi de garantir “el manteniment de la representativitat de les províncies menys poblades”. És el cas de Terol, que des de les primeres eleccions autonòmiques ja havia perdut dos dels seus 16 representants inicials i anava de camí cap a cedir-ne un altre.
A la pràctica, això es tradueix en el fet que una papereta en aquesta província pot valer el triple que una altra de dipositada a la de Saragossa. Així es va constatar en les eleccions del maig del 2023, quan els 15.338 vots que va aconseguir Aragó- Terol Existeix a la província es van materialitzar en tres diputats regionals per a la formació, que no va poder sumar un quart per Saragossa malgrat aconseguir 14.270 paperetes en aquesta província, a tan sols unes dècimes del llindar mínim del 3% que marca la llei autonòmica per circumscripció per obtenir representació (a la major part de les comunitats, el límit és al 5%).
L’efecte és encara més acusat en les generals. Serveixi de mostra el que va passar el 2019, quan aquesta mateixa formació va obtenir un diputat al Congrés nacional amb 19.700 vots, equivalent al 0,08% dels emesos en tot Espanya. El Pacma es va quedar fora amb 228.856 suports a tot Espanya.
Amb aquestes càbales en ment, fins a cinc partits dels vuit que tenen representació a les Corts aragoneses lluitaran per mantenir o incrementar aquí la seva representació.
Renovables, serveis públics o el fre a la despoblació marcaran la campanyaa la província
Entre els grans partits, el PP, que el 2023 va aconseguir cinc escons, té el vent a favor de les enquestes i el lideratge assentat del president Jorge Azcón, aspirant a revalidar el càrrec i a reforçar el partit. En espera de l’inici oficial de la campanya, el popular es prodiga en mostres de complicitat al territori, com llançar el missatge de final d’any des de la localitat de Terol d’ Almohaja, el poble amb menys habitants de tot Aragó, o confirmar la notícia de l’arribada del primer centre de dades a la regió. Un projecte d’uns 5.000 milions d’euros a La Puebla de Híjar de la tecnològica AWS, que suposarà “la inversió més important de la història de la província”, va assegurar aquesta mateixa setmana.
També l’exministra Pilar Alegría s’ha deixat veure per diversos pobles de la zona. La candidata socialista, allunyada de l’ Aragó per la seva presència a l’ Executiu central des del 2021 i amb els sondejos en contra, s’ha proposat de recuperar el terreny perdut i ha intensificat la seva presència per tota la comunitat, incloent-hi un Terol “on estarem al màxim”, confirmen des del seu entorn.
Els partits a la seva esquerra – Chunta, IU o Podem, que es presenten per separat després d’haver estat incapaços de pactar una candidatura conjunta– amb prou feines tenen possibilitats en una província de caire conservador.
Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va triar Terol capital per donar el tret de sortida a la seva precampanya dilluns. És una “declaració d’intencions” cap a l’ Espanya “més despoblada, abandonada i traïda pel bipartidisme”, va dir l’ultra, que té programada una agenda frenètica a la comunitat per intentar emular els resultats aconseguits a Extremadura i continuar sent la clau del govern.
Davant les baralles nacionals, els partits regionals volen fer-se forts amb discursos centrats en les mancances d’infraestructures i serveis públics, els problemes del sector primari o la implantació de les energies renovables, tot articulat entorn de la lluita contra una despoblació que dessagna els seus 236 municipis.
El PAR, tradicional partit frontissa de la comunitat vingut a menys, fia la seva supervivència política al repte de mantenir l’únic diputat que va aconseguir aquí en les últimes autonòmiques. Per la seva banda, Aragó- Terol Existeix, que en l’estrena del 2023 es va convertir en la tercera força provincial després de PP i PSOE, aspira a consolidar-se al seu fortí mentre augmenta la presència a Saragossa i Osca, on s’ha aliat amb altres formacions municipalistes i agents socials per captar nous votants.
Cinc dels vuit partits amb representació a les Corts aragoneses es disputen els escons de Terol
En una comunitat on aconseguir majoria absoluta és una quimera, els resultats d’aquestes formacions podrien resultar a la fi clau perquè, si els números quadren i hi ha voluntat, el PP podria articular una majoria alternativa a la de Vox, que puja fort en tots els pronòstics. Encara falten cinc dies per l’inici oficial de la campanya electoral aragonesa, però la batalla ja està servida.