La importància d’un dels grans projectes de la Catalunya dels pròxims deu anys explicada pels impulsors
CLÍNIC 2035
La iniciativa que ara comença a caminar va requerir un procés de maduració d’almenys cinc anys
Albert Dalmau,Joan GuàrdiaiJosep Maria Campistola la porta d’accés a l’hospital Clínic de Barcelona, al carrerVillarroel
És, amb permís d’algunes infraestructures del transport, el projecte més important que Catalunya té en cartera els pròxims deu anys. Tres dels principals artífexs de l’acord institucional que ha permès desbloquejar la futura construcció del campus de salut del Clínic a l’entrada a Barcelona per l’avinguda Diagonal coincideixen en aquesta apreciació en una conversa mantinguda amb Guyana Guardian dilluns –el mateix dia que es va constituir el consorci que ha pilotat un llarg procés que no culminarà fins al 2035– al magnífic claustre de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Un dia que el rector de la UB, Joan Guàrdia; el director general de l’hospital Clínic, Josep Maria Campistol, i el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, no dubten a qualificar d’“històric”.
Joan Guàrdia es remunta a la protohistòria d’aquest projecte. Explica que als despatxos de la universitat seria possible trobar documents dels anys seixanta que diagnostiquen el col·lapse de l’hospital Clínic i la conveniència d’ampliar-lo o traslladar-lo per donar la cobertura que cal a unes demandes creixents. Aquests papers ja assenyalaven la dificultat de guanyar nous espais en la ubicació d’un complex nascut el 1903 –el primer equipament que unia l’ensenyament amb l’assistència sanitària– i situat en una ubicació, la densa trama de l’Esquerra de l’Eixample, que n’impedia el creixement i que obligava a conquerir metres quadrats de manera molt fragmentada.
Josep Maria Campistol també efectua un exercici de memòria recordant com a finals dels setanta i començaments dels vuitanta es va especular amb la possibilitat de traslladar el Clínic a Sant Cugat del Vallès, a les instal·lacions de l’hospital General de Catalunya, que passava per una de les primeres crisis financeres. L’actual director general del Clínic afegeix que en aquestes èpoques en què s’obria pas la convicció que l’hospital barceloní es quedava petit ja es va estudiar l’opció d’aixecar un nou centre a la zona esportiva de la UB, idea que llavors va ser descartada.
Tant Guàrdia com Campistol han exercit un paper essencial en la cuina d’un projecte que aquests tres arquitectes de l’acord coincideixen a qualificar d’un dels més importants de Catalunya en l’horitzó 2035, data en què està previst que el nou Clínic estigui en funcionament. Tots dos es van posar d’acord a l’hora de veure la necessitat i, alhora, l’oportunitat que es presentava en un moment en què les diferents institucions del país s’havien convençut plenament que una de les grans apostes de futur de Catalunya ha de ser la de les ciències de la salut i la investigació científica vinculada a ella. Per això calia un compromís ferm de totes les institucions, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, la Diputació i l’ Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest compromís s’acabaria concretant en diferents etapes. L’última, dilluns, quan es va constituir el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic i es va avançar en dos aspectes clau per al desenvolupament del projecte. D’una banda, la compra de la Generalitat dels terrenys de la UB per 135 milions d’euros. D’altra banda, la decisió d’allargar l’L3 del metro fins a Esplugues Centre, amb parada al campus sanitari i donant servei ja no només al futur complex hospitalari, sinó també a Sant Joan de Déu. Atès aquest pas, assenyalen Dalmau, Campistol i Guàrdia, “ja no hi ha marxa enrere”. “La UB i el Clínic vam entendre fa quatre anys que li havíem de posar les coses fàcils a la Generalitat”, afegeix el rector de la Universitat de Barcelona.
El Govern de Salvador Illa, a través del conseller Albert Dalmau, ha donat una empenta definitiva a un projecte que, segons el mateix conseller de Presidència de la Generalitat, transcendeix les fronteres de Barcelona, Catalunya i Espanya. “Hem estat molt ambiciosos i alhora molt pragmàtics”, comenta Dalmau mentre comparteix cafè i conversa al claustre de la facultat de Medicina amb el rector de la UB, el director general del Clínic i qui firma aquesta crònica. Com els interlocutors, Dalmau destaca “l’exercici de generositat” de totes les parts implicades en aquesta aventura i vol reconèixer expressament el treball previ dut a terme per l’anterior Govern, presidit pel republicà Pere Aragonès.
De fet, aquesta iniciativa ha requerit una llarga maduració, d’almenys cinc anys. El 19 de novembre del 2021, el periodista Óscar Muñoz ja apuntava a les pàgines de Viure de Guyana Guardian el resultat de l’informe tècnic que examinava les nombroses opcions d’emplaçament del nou Clínic, una desena d’ubicacions, des de l’ Escola Industrial a l’antiga presó Model passant per la caserna del Bruc, instal·lacions de la Fira de Barcelona a Montjuïc o el recinte de la Maternitat a les Corts, entre d’altres. Aleshores el treball dirigit pels Ramones , Sanabria i Canal, comissionats per als aspectes urbanístics i mèdics, respectivament, ja avalava des del punt de vista tècnic la proposta de les pistes de la UB a la Diagonal com la millor solució.
Ja als anys seixanta es va diagnosticar el col·lapse d’un hospital que difícilment podia créixer
“Quan les institucions volen, es pot”, sentencia el rector de la UB, Joan Guàrdia. Quan els pregunta sobre algun referent aproximat del nou Clínic, i fins i tot remarcant les especificitats i la singularitat del projecte barceloní, esmenten el Karolinska Institutet suec.
El director general del Clínic indica un altre efecte no poc rellevant d’un projecte com el que es començarà a construir el 2030 –el treball previ abans de començar les obres és ingent– i hauria de ser una plena realitat cinc anys després. Segons Josep Maria Campistol, el campus del Clínic del segle XXI actuarà com a “tractor” de l’economia catalana. “És una oportunitat única per repensar el sistema de manera que en el mateix projecte hi coincideixin l’assistència, l’ensenyament i la investigació”, afirma el director general del Clínic convençut que un dels objectius d’aquesta iniciativa és “retenir i atreure els millors” professionals. “És una magnífica oportunitat que ens fa imaginar com serà l’ensenyament de la medicina d’aquí deu anys”, sentencia el rector de la UB. Guàrdia afegeix que el futur Clínic acabarà de dibuixar amb els hospitals de Sant Joan de Déu i Bellvitge un triangle d’equipaments del màxim nivell.
La gestació del projecte del campus de salut del Clínic a l’entrada a Barcelona per la Diagonal –en uns terrenys que al seu dia també van ser dels candidats a allotjar el nou Camp Nou– ha requerit molts anys de preparació i preses de decisions gens fàcils. Campistol situa el punt de partida al maig del 2020, malgrat que no va ser fins a finals del 2021 que va tenir lloc el primer consens entorn de l’emplaçament ideal. Els últims cinc anys totes les institucions polítiques implicades a portar a bon port la singladura del futur Clínic han canviat de patró. El socialista Salvador Illa governa la Generalitat en lloc del republicà Pere Aragonès; Jaume Collboni ha substituït Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona; i Pilar Díaz i Núria Marín van cedir la vara de comandament dels consistoris d’Esplugues i l’Hospitalet de Llobregat als companys del PSC, Eduard Sanz i David Quirós, respectivament. També ha canviat la inquilina de la presidència de la Diputació, on Lluïsa Moret va agafar el relleu de Núria Marín.
La iniciativa que ara comença a caminar va requerir un procés de maduració d’almenys cinc anys
Els tres convidats per Guyana Guardian a reflexionar sobre la importància del Clínic estan d’acord que amb un projecte d’aquestes característiques Barcelona i Catalunya comencen a recuperar el temps perdut. El conseller Dalmau insisteix que “el país no pot perdre més temps” i que ha de recuperar el lideratge econòmic. El lideratge científic i, particularment, l’aposta per les ciències de la salut, és una de les autopistes elegides per rescabalar-se d’un període d’estancament en alguns àmbits de l’activitat econòmica.
El titular de Presidència no es cansa de destacar “la generositat de la UB” i d’elogiar el paper que els alcaldes, la Diputació de Barcelona i els diferents departaments de la Generalitat han tingut en l’acord institucional. Nega l’existència de recels entorn del projecte i descarta que la laboriosa i duradora execució pugui topar amb problemes de finançament. I precisa: “Fem hospital i també ciutat i àrea metropolitana”. En aquest sentit, el bon urbanisme serà fonamental en l’ordenació d’unes 70 hectàrees on ara com ara és gairebé impossible imaginar que d’aquí una dècada no només hi haurà un complex biomèdic de primer nivell europeu, sinó també equipaments, zones verdes i habitatge. La recent entrada de la Generalitat en l’accionariat de l’agència Barcelona Regional no és una casualitat.