Maleït consol
Darrerament ocorren tants esdeveniments, alguns de pavorosos, que fixar-se en les pròpies misèries sembla una falta d'ètica. Com pots protestar per la tardança d'un vol si diversos passatgers que van pujar a aquells trens fatídics no van assolir mai el seu destí. L'existència és així de vulnerable, asseguren, però algun element del pensament et protegeix de la teva pròpia fragilitat i t'aferres a les xifres que, per sort, mostren que les calamitats i les tragèdies només perjudiquen un percentatge molt baix del total de la gent.
Una falsa sensació d'alivi quan les tragèdies succeeixen a distància i, malgrat tot, tal com s'esdevé en aquestes jornades fosques, l'ànima se t'encongeix en reflexionar sobre les víctimes directes. Les xifres perden la seva fredor en assignar-los identitats, en descobrir els relats de llars trencades i d'existències truncades pràcticament en el seu inici.
Els conflictes bèl·lics, malgrat que el dirigent dels Estats Units s'obstini a complicar-nos l'existència, succeeixen lluny d'aquí, encara que cada cop se senten més properes; els desastres del clima inunden o incendien llocs remots, però molts de nosaltres ens desplacem en ferrocarril o avió, portem vehicles o creuem un carrer sense fixar-nos-hi. Quants cops ens hem exposat al perill sense adonar-nos-en; quina gran quantitat de moments en què modificar el rumb o la tria ens ha lliurat de la tragèdia. Fa temps vaig trobar-me en un centre sanitari amb una dona que havia perdut una extremitat inferior en un atropellament; la pobra lamentava haver abandonat la llar en lloc de romandre veient per la tele la boda de lady Di i qui era llavors príncep de Gal·les. No la turmentava tant la lesió, que també, sinó el fet d'haver escollit aquella opció, i durant les jornades que vam estar a la mateixa estança, no va deixar de comentar-me la fatalitat, aquella de la qual, segons el seu parer, és impossible fugir.
No confio en l'atzar, ni el positiu ni el negatiu, i encara menys en la fatalitat, exceptuant allò que resulta inevitable malgrat els teus esforços, aquest desenllaç que diuen que ens aguarda a tothom i que és aconsellable no anticipar tant com es pugui. Gaudir d'una existència plena, sense haver experimentat moments límit ni patologies severes, i que les absències que ens afecten no hagin resultat doloroses, potser s'apropa força a la joia o, si més no, a la calma i a una pau relativa.
Qualsevol cosa pot transformar-se en qualsevol instant i, certament, l'existència és un perill constant, així que, i no s'ha de passar per alt, aprofitem els nostres petits moments de joia, assumim els fracassos i, per damunt de tot, habitem en tranquil·litat.