El que no pot ser pitjor
FUTURS IMPERFECTES
Ser franc sol considerar-se una virtut, malgrat que entre els polítics és una excepció. Quan Óscar Puente, responsable de Transports, va comparèixer al Senat per parlar de Rodalies, va definir el servei sense embuts com a “pèssim”. Pèssim és, segons el diccionari, allò que no pot ser pitjor. Però un transport ferroviari que mou cada dia més de 400.000 usuaris a Catalunya no pot patir incidències el 85% de les jornades, ni registrar retards en la meitat dels seus trens, tal com va ocórrer el 2025.
Després de considerar la franquesa del delegat del Govern espanyol, que va admetre que tot plegat prové de molts anys de manca d'inversió i abandonament, quina estratègia té l'Executiu?, quan podrà el servei de Rodalies assegurar la puntualitat als seus passatgers? Puente no va donar detalls, segurament perquè l'horitzó temporal és tan distant que desanimaria els pensionistes catalans, que haurien de sobrepassar l'esperança de vida habitual per veure la normalitat als trens. El ministre va assenyalar, això sí, que la meitat dels fons del seu ministeri es dediquen a Rodalies i que “hi ha esperança d’una certa millora”, una afirmació que no resulta gaire contundent. És una forma de donar la cara. Però el pessimisme és una afecció de l'ànima que no es cura només amb bones paraules.
El ministre Puente no va vacil·lar a l'hora de definir el servei de Rodalies com a “pèssim”
Puente no va gaudir d'una jornada de creativitat narrativa, ja que podria haver citat José Saramago quan afirmava ser un pessimista, tot i que no era responsable que la situació fos tal com es presenta. La representant d'ERC va replicar que Rodalies es trobava en mal estat a causa d'una “asfíxia premeditada”, mentre que el parlamentari de Junts ho va atribuir al desig de “noquejar Catalunya”. Aquells que no som tan donats a les conspiracions pensem que el motiu fonamental del caos va ser el projecte d'enllaçar les capitals provincials espanyoles mitjançant l'alta velocitat, fet que va minvar el finançament per a rodalies. El mateix Obama va comentar amb sarcasme que els EUA no disposaven de tanta riquesa i no podien assumir-ho.
Tanmateix, el motiu addicional és que l'oposició tampoc no va exigir amb prou contundència als diversos executius que aturessin la decadència de Rodalies. Ens haurem de situar en el pitjor dels casos, com el ministre, perquè és la certesa que des d'aquest moment només podem progressar.