Menys populisme i una eficàcia superior.
FUTURS IMPERFECTES
Les càrregues fiscals no representen una arbitrarietat, ni la seva disminució equival a un guany atzarós. Aportem al fisc per tal d'obtenir prestacions de qualitat. Dins d'aquestes, l'ensenyament constitueix un element fonamental que genera satisfacció entre la població respecte a les seves nacions. El Ministeri d’Educació ha revelat recentment les xifres de fracàs escolar a Espanya, les quals han caigut del 31% al 12,8% durant les últimes dues dècades. Per tant, les administracions han d'haver encertat en algunes polítiques durant aquest temps, tot i que no cal ser triomfalistes, atès que encara ens trobem a prop de quatre punts de distància dels objectius que marca Europa. Malgrat tot, Espanya avança de manera satisfactòria.
Malgrat tot, s'observen disparitats notables entre regions: Múrcia registra una taxa de deserció escolar del 20,6%, mentre que al País Basc és només del 3,6%. Catalunya es troba lleugerament per damunt del valor mitjà (13,8%). Els motius d'aquestes variacions són variats: estan vinculats als recursos econòmics que atorga l'Estat, a les xifres de població immigrant, als nivells de precarietat i a l'estructura productiva. Tanmateix, sembla contradictori que certs territoris amb nivells elevats de fracàs acadèmic optin per abaixar la pressió fiscal, en comptes d'invertir més recursos en el sistema educatiu.
Resulta incoherent que disminueixin la pressió fiscal aquelles administracions amb xifres elevades d'abandonament a les aules.
Pel que fa a Múrcia, durant el darrer any el Govern autonòmic va retallar l'IRPF, les transmissions patrimonials i va bonificar una part de l'impost de patrimoni. No és admissible recórrer al populisme a canvi d'augmentar la ineficiència. Els especialistes aconsellen, per tal de minvar aquestes dades de fracàs escolar, estendre la cobertura i els imports de les beques, oferir suport financer als centres amb alumnes vulnerables i potenciar els programes de segones oportunitats per reintegrar els joves que no tenen feina ni formació. Tot plegat comporta una despesa que no sorgeix del no-res.
Triar el col·legi dels fills és una de les resolucions més rellevants que prenen les famílies. Apostar per l'ensenyament és el que resulta més profitós per a un estat. Els percentatges de deserció escolar han experimentat una millora. Estem encara lluny de Croàcia, que compta amb tan sols un 2% de fracàs. El poeta William Butler Yeats va deixar escrit que l'educació no és omplir un cubell, sinó encendre una flama. Això vol dir que no es tracta d'acumular dades, sinó de despertar l'interès dels estudiants.