Un saber vital i fílmic.

Les sales d'exposició romandran tancades entre el 2 i el 7 de febrer per reclamar al Govern espanyol un IVA cultural, és a dir, una modificació d'una normativa que des de fa força temps castiga tributàriament aquells qui creen, protegeixen i divulguen la cultura, atès que estableix càrregues impositives superiors, per citar un cas, a les
que exigeixen a la indústria de la pornografia. Espanya és,
en aquesta situació, a diferència d'altres nacions europees, on els ministeris d'Hisenda no boicotegen obertament les propostes més reeixides dels ministeris de Cultura.

Durant les setmanes vinents, es podran visitar a les sales d'art de Barcelona diverses exposicions suggeridores. Senda exhibeix a la planta de dalt el treball fotogràfic més recent de Xavi Bou, Fluctus, el qual manté el nivell dels precedents Ornitografies. Descriure Bou com un Muybridge del segle XXI podria ser adequat, tot i que resultaria incomplet. De la mateixa manera que algunes imatges de nit de Manel Esclusa o determinats projectes propis com Generaciones, les seves captures de vols són cronològiques, ja que reflecteixen el pas del temps i el desplaçament. Tal com acostuma a succeir amb les propostes d'avantguarda, rep més reconeixement a l'estranger que a casa seva. Cal destacar igualment l'exhibició de Colita a Rocío Santa Creu. “Inexorable” agrupa fotografies de les dècades dels seixanta i setanta sobre la temàtica del decés i els camps de repòs. Així mateix, Mayoral presenta la mostra grupal Transnarcís, que inclou peces de Niki de Saint Phalle, Antonio Saura, Keith Haring i Pau Riba, entre d'altres.

El 13 de febrer arribarà a les pantalles del país Historias del buen valle, de José Luis Guerin. Penso que no va obtenir el guardó principal a Sant Sebastià només per ser un documental, i que aquest director barceloní ha estat capaç de crear una obra mestra que pot comptar-se entre les millors de la història del cinema. Es tracta d'una cinta d'aparença humil, sense luxes, però que transmet una profunda saviesa vital –també ètica, ideològica i històrica– a través d'una imprescindible perícia expressiva i cinematogràfica, i fusiona el millor del realisme amb una poesia suau i gens emfàtica. Historias del buen valle és un miracle discret, una mostra excepcional, ben articulada per l'autor, de vida pura i real, ordinària i alhora única, local i universal. I m'alegra molt aquest èxit, ja que conec el creador des del 1976, quan rodàvem les nostres primeres obres en Super8 i vaig transmetre-li la fascinació pel cinema de Robert Bresson i de Michael Snow.

Historias del buen valle constitueix una imatge coral de diversos residents d'una zona marginal de Barcelona –Vallbona, un enclavament aïllat per rails ferroviaris i autovies–, tot i que igualment representa una crònica perspicaç i acurada de l'essència de l'home i del seu honor, que resisteix en entorns complexos, adversos i inestables. A Vallbona s'han aplegat nouvinguts de procedències variades –gitanos, indis, magribins, ucraïnesos– que van escapar de conflictes bèl·lics, règims autoritaris i penúries econòmiques. Guerin els observa amb cura, els atorga paraula i rellevància, gestionant cada element amb sensibilitat, deferència i habilitat. El film traspua energia, inclou rumba i capbussades, evitant caure en el sentimentalisme fàcil o en la mostra de ferides emocionals, tendències molt habituals actualment. Manté vincles amb certs trets d’ En construcción i d’ Innisfree, encara que resulta bastant més complexa i intensa. En determinats punts es pot comparar amb les obres mestres de Yasujiro Ozu, Jean Renoir, John Ford, Satyajit Ray o fins i tot Akira Kurosawa.

Historias del buen valle arriba a emocionar per la seva fixació absoluta en allò rellevant, genuí i poc sovint exhibit o expressat, i esdevé una cinta sobre les persones que la lideren –els residents de Vallbona– així com una peça íntima de Guerin. Cinema comunitari i social, que és simultàniament magnífic cinema d'autor. L'inici d'aquest film va sorgir d'una comanda per a una mostra preparada per Jorge Ribalta per al Macba l'any 2023.

Així mateix, el 8 de febrer, el cicle de cinema ex­perimental de Xcèntric proposa al CCCB una jornada dedicada a Marie Menken, la precursora de l'abstracció lírica en l'àmbit cinematogràfic,
que va influir notablement en Jonas Mekas, Stan Brakhage i d’altres.