Insubordinació episcopal
OBSERVATORI GLOBAL
Alguns bisbes espanyols s’han pronunciat contra la regularització d’immigrants per part del Govern espanyol. Una mesura que protegeix les condicions de vida i la dignitat de milers de persones decents, treballadores i útils a la societat.
Argumenten que no podem acollir tants immigrants. Des de quan suposats pastors es queixen de l’amplitud del seu ramat?
Fent això s’estan insubordinant davant la mateixa Conferència Episcopal espanyola, que lamenta que la mesura no hagués arribat abans. Contradiuen esperit i lletra dels Evangelis. I desatenen la doctrina dels dos últims papes. Francesc, el dia internacional del Migrant el 2021, va declarar que “cal caminar cap a un nosaltres cada vegada més gran, per recompondre la família humana”. I Lleó XIV va insistir el juliol del 2025 que “les comunitats que acullen els immigrants són un testimoni viu d’esperança i promesa d’un present i un futur en què es reconegui la dignitat de tots com a fills de Déu”.
Tot i així, es manifesta en sectors del bisbat a nivell mundial un corrent xenòfob. Davant el qual, Lleó XIV, sense estridències però amb determinació, està actuant. Un fet significatiu: va acceptar la jubilació de l’arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, admirador de Donald Trump. I va nomenar al seu lloc Ronald Hicks, bisbe de Joliet (Illinois), conegut per la seva connexió amb l’Amèrica Llatina i per la seva defensa dels drets dels immigrants. Que hi hagi bisbes xenòfobs no ens hauria de sorprendre perquè tampoc són pocs els bisbes que encobreixen els seus pederastes. Però aquest conflicte va més enllà.
Els bisbes contraris a la regulació d’immigrants desatenen la doctrina dels dos últims papes
Perquè posa l’Església catòlica davant el dilema de tornar als valors originals del cristianisme, la fraternitat humana sense distincions, enmig d’un món on guanya terreny el contrari: la negació de l’altre. Aquesta batalla cultural i religiosa és una dimensió essencial dels conflictes que amenacen l’autodestrucció del món. La brutalitat policial a Minneapolis i la resposta massiva dels nord-americans, de diferents orígens i situació legal, exemplifica la importància del debat migratori que és al centre dels valors sobre els quals es basa la convivència.
A Espanya i a Europa, la tendència actual cap al neofeixisme, tolerada per la dreta en la seva recerca del poder a qualsevol preu, s’alimenta en gran part del rebuig irracional de la immigració, nodrit per les fake news i els missatges d’odi a les xarxes socials. Quan sabem que els immigrants han contribuït a la meitat del creixement econòmic espanyol els anys 2022-2024 i que l’increment de població fins als 49,4 milions actuals és el resultat dels nascuts a l’estranger, ja que els nascuts al país tenen saldo negatiu des de fa temps. Sense aquest augment de població treballadora i cotitzadora, el sistema de Seguretat Social seria insostenible. És més, com que les persones immigrants són molt més joves que la població nativa, són elles les qui subsidien les nostres pensions: hi contribueixen més que no pas en reben.
Però tots aquests arguments obvis no són acceptables per a qui la por de l’altre, erròniament identificada amb delinqüència, és la seva motivació principal. Mala manera d’encarar la vida, partint de la por difusa de tot el que no controlem. Les dades demostren que els immigrants no tenen taxes de delinqüència més altes que la població general. Però tant els fa als que donen crèdit als pàbuls de demagogs que intenten influir i en darrer terme governar enfilats a l’odi, perquè necessiten culpabilitzar algú de la inseguretat que senten en un món en descomposició moral malgrat les bones dades de la macroeconomia. I quan més falta fa recompondre una ètica humanista, vet aquí que alguns pastors s’endinsen en el temor de la bona gent per a la seva satisfacció personal. Déu i el Papa els posaran al seu lloc. L’infern?