L'Àrea Metropolitana reactiva el pla urbanístic que trenca la lògica ciutat-perifèria
La gran Barcelona
El PDUM, que s'aprova inicialment el 10 de febrer, s'ha tornat a redactar en els dos últims anys després de rebre milers d'al·legacions i té per objectiu vertebrar el territori i crear noves centralitats
El cim de Collserola, un dels punts més reconeixibles de l'AMB
Fa més de 10 anys que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està embrancada en la formulació del pla director urbanístic metropolità (PDUM), la guia destinada a trencar la lògica ciutat-perifèria amb la construcció de noves centralitats que derivin en un territori més equilibrat. El març del 2023 va superar l'aprovació inicial i es va obrir el preceptiu procés d'exposició pública. Però l'al·luvió d'al·legacions va ser tan salvatge (prop de 5.200), que l'ens supramunicipal va decidir posar el comptador a zero i tornar a la casella de sortida. Amb tot, el document s'ha redefinit i tornarà dimarts vinent 10 de febrer al consell metropolità de l'AMB per superar una altra vegada la primera llum verda, amb l'objectiu d'aconseguir el plàcet definitiu el 2028.
Lee también
El pla general metropolità (PGM) del 1976 va servir de base per construir les ciutats, tant els barris com els nuclis industrials, i per protegir les zones naturals. El PDUM, que té com a horitzó l'any 2050, arriba amb els municipis ja configurats, així que pot centrar-se més en l'estratègia, a buscar un projecte comú que trenqui, a base d'articular i vertebrar el territori, l'estructura d'excessiu centralisme i compartiments estancs. Si el PGM ja dibuixava les rondes de Barcelona, la desviació del Llobregat per ampliar el port o el desenvolupament de la Sagrera, l'actual PDUM imagina una quinzena de nous àmbits de centralitat que configuren una metròpolis policèntrica (Quatre Camins, Porta Diagonal, Baricentre, Montcada Bifurcarció, el Prat Nord, Porta Delta, Porta Diagonal, Besòs Central...), i converteix les autopistes i carreteres que avui són una cicatriu entre ciutats en avingudes metropolitanes que en el seu entorn generaran nous barris.
Xavier Mariño, director de l'àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'AMB, explica que el renovat full de ruta urbanístic “permetrà passar de la diversitat a un projecte que posi l'interès comú metropolità en el centre”. Això no significa que els 36 municipis hagin de ser iguals o que no es respecti la peculiaritat de cada un. Es refereix al desig de configurar un AMB homogènia així que “a oportunitats, drets i accessibilitat als serveis”.
Per aconseguir-ho, el PDUM preveu la construcció de 218.000 pisos (en llocs com Volpelleres, l'entorn de l'Hospital General de Catalunya, la UAB, la Sagrera o el sector Baricentre) i la creació de prop de 234.000 llocs de treball. Tot, amb un 50% menys d'ús del vehicle privat –no tant per la millora en el transport públic com per la creació d'entorns amb més equipaments i oportunitats laborals que redueixin la mobilitat obligada– i una reducció del 24% de les emissions contaminants.
Mireia Peris, cap del servei de redacció del PDUM, indica que la visió urbanística global és “una tendència europea, en el sentit de passar del municipalisme al metropolità”. Per aconseguir-ho, tot i això, serà imprescindible el suport dels ajuntaments. “L'AMB –prossegueix aquesta experta– serà un facilitador i qui posi les normes del tauler de joc, però sobretot són els municipis els qui han d'impulsar aquests canvis”. En aquest sentit, Peris i Mariño coincideixen que s'ha produït un canvi de mentalitat: “Anys enrere, els tècnics venien amb el mapa de la seva ciutat; ara ja parlen en clau metropolitana”.
Els canvis
El nou document porta novetats pel que fa a la qualificació del terra i suma les àrees d'interès metropolità
Potser el principal fre del pla director urbanístic metropolità sigui el finançament de tot el que proposa, ja que algú haurà de pagar els pisos, les infraestructures, les noves avingudes o els equipaments. I ara per ara, no està clar qui traurà la cartera.