Els àliens es transmuten
Lletra petita
Sigourney Weaver ha interpretat un munt de papers a la pantalla gran, entre els quals el de la tinent Ripley, de la sèrie de pel·lícules Alien. Segurament és un dels personatges més icònics a qui ha donat vida, i així serà recordada en els annals d’això que en diuen el setè art, un art modern consolidat al segle XX, que es va afegir amb tots els honors a les sis arts clàssiques: l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dansa i la poesia.
El personatge de la tinent Ripley és singular perquè va trencar motllos com a heroïna femenina de carn i ossos. Va ser una pionera, perquè alhora que lluitava per carregar-se el monstre alienígena, combatia contra la bretxa de gènere en un àmbit aliè a les dones com ho és el de la ciència-ficció. Aquell primer alien, escurçament de la paraula alienígena, va esdevenir tan popular, que als extraterrestres els vam començar a anomenar així. I va tenir tant d’èxit que la RAE li va acabar donant carta de naturalització i ja forma part del Diccionario de la lengua española (DLE). No té definició pròpia, sinó que remet a alienígena, paraula que defineix amb dues accepcions: 1. Estranger; 2. Extraterrestre.
El diccionari de la RAE recull ‘alien’ amb dos sentits: estranger i extraterrestre
És curiós que la RAE atorgui aquests dos sentits a la paraula alienígena, perquè em jugo un pèsol que, per a la immensa majoria dels parlants, alienígena o el seu escurçament àlien només tenen el sentit d’extraterrestre. És per això que de segur que a més d’un li va cridar l’atenció quan, a la gala dels premis Grammy, Bad Bunny, el nom artístic de Benito Antonio Martínez Ocasio, declarava en anglès, i amb el cor a la mà, que ell no era un “alien”.
A banda de fer història guanyant el Grammy al millor disc de l’any per Debí tirar más fotos, el primer àlbum íntegrament en castellà que obté aquest guardó, el cantant de reggaeton de Puerto Rico va fer un discurs contra les lleis immigratòries de Trump de traca i mocador. I quan deia que no era un “alien”, no es referia a un extraterrestre, esclar, sinó a un estranger. En tot cas, Bud Bunny no és cap de les dues coses.
I per què aquesta barreja de significats? Doncs perquè la paraula alienígena, d’on s’escurça àlien, és un mot compost de les paraules llatines aliēnus (aliè, estrany, estranger) i gĕna (que ha nascut, originari; i d’aquí surten paraules com genètica i genealogia ). De fet, un extraterrestre és un ésser originari d’un lloc aliè, estrany o estranger.
És per això que quan Sting cantava Englishman in New York i deia “I’m an alien, I’m a legal alien. I’m an Englishman in New York”, no volia dir que fos un extraterrestre, sinó un estranger amb papers a la gran ciutat, i qualsevol dia l’haurà de tornar a cantar, amb caràcter encara més reivindicatiu.
