Vox o la ganga de l’esquerra
Vox s’ha convertit en la ganga –comodí, si s’ho estimen més així– de l’esquerra espanyola. La mala notícia és que creix a un ritme descontrolat. ¿I si l’estratègia del PSOE –nosaltres o el feixisme– acaba per carregar-se el bipartidisme, l’opció menys dolenta per viure sense tants sobresalts?
Vox és el malson del PP i una ganga per a l’esquerra, una vegada desaprofitada l’oportunitat històrica de la indignació del 15- M (2011). Per incompetència manifesta, el que podia haver estat un bloc sòlid i guanyador es va convertir en una sopa de sigles, tradició obliga. Gran estrateg, el president Sánchez va saber delmar aquella amenaça –Podem va arribar a creure en el sorpasso !– i n’hi ha encolomat una de bona al PP a força d’engreixar Vox amb l’aparença de combatre’l. Si existissin els premis Maquiavel, el palau de la Moncloa n’acolliria la gala...
Vox és un cavall de Troia per a la nostra democràcia i la franquícia d’un moviment global més potent que els nois de Syriza, les coses de Noam Chomsky i els exabruptes de Mélenchon. Això és més seriós i certament més disciplinat...
Ja m’imagino que arribar a unes generals polaritzades és del grat de Pedro Sánchez, però soc dels que temen la factura. Sobretot perquè la suma de PP i Vox guanya de bon tros. I encara que ho repeteixin mil vegades a Ferraz, PP i Vox no són el mateix. Gens. I ens convé a tots que sigui així...
Alerta a engreixar Vox per atiar el PP: aquests no són els Syriza ‘boys’ o les coses de Chomsky
Sense moure un dit i amb candidats que només coneixen a casa seva, Vox puja i puja. Juraria que la regulació en gran de la immigració –lloable– però per decret i sense debat al Congrés –som una democràcia parlamentària?– va ser un regal més per a Vox (i una altra pulla al PP).
Si és tan perillós l’ascens de Vox –i ho és–, costa d’entendre que el PSOE no només no llanci un cable al PP –n’hi hauria prou amb abstenir-se a Extremadura i Aragó– sinó que mantingui la retòrica, les mesures bonistes i l’estratègia d’alimentar la bèstia. D’això se’n diu fariseisme. Sintetitzo: tant recuperar la Guerra Civil i el franquisme...
Ai, qui tingués sentit d’Estat a Espanya!
