Déu salvi el FC Barcelona
El FC Barcelona celebra eleccions el 15 de març, dates falleres amb els seus ninots, les traques i aquella afecció mediterrània per cremar coses, excloent un mateix perquè una cosa és calar foc a un ninot amb la cabellera de Donald Trump i una altra és fer el bonze.
Estem doncs davant una altra d’aquelles festes de la democràcia amb l’al·licient que competeixen un rei de les festes, els amics i les finances i un senyor entossudit a racionalitzar el club que un imagina dalt de la font de Canaletes celebrant el compte de resultats.
Des del segon Josep Gironès-Freddie Miller pel Mundial del pes ploma –cap al 1935 a la Monumental–, no es recorda una revenja així, que enfronta dos estils antagònics d’estimar el Barça per sobre de totes les coses, incloent-hi el proïsme (no s’ha de confondre o sí amb el soci).
Font rescatarà el Barça, “la causa més bonica després del projecte d’independència”
El combat obliga l’aspirant a revertir els pronòstics en 36 dies i a moltes declaracions, com les d’ahir de Víctor Font al programa de Basté a RAC1. En un moment concret i sense una pistola a la templa, el nostre candidat va afirmar que “la causa d’un Barça per a la seva gent és la més bonica que hi ha a Catalunya després del projecte d’independència”. Aquí em va robar el cor. El meu i el de Manolo González: per fi algú que aspira després del procés que Catalunya tingui la seva independència amb la seva lliga i no depengui de Madrid, dels viatges a Espanya ni d’un tal Louzán! I quin goig dos Europa-Barça cada temporada! O l’Espanyol a cor què vols a Europa.
Gràcies als trens i a noves cares, com Orriols o Font, el projecte d’independència de Catalunya podria ressuscitar, una cosa per la qual ja va lluitar Joan Laporta en les seves etapes de regidor de l’Ajuntament (del 2010 al 2015) i diputat del Parlament (del 2010 al 2012), sense lluir gaire, les coses com són.
Va fer ahir el bonze, Víctor Font? Home, amics nous ho dubto tot i que hi vaig empatitzar força quan va lamentar que per criticar Laporta l’hagin titllat d’antibarcelonista, igual com a tants catalans quan criticàvem el procés –que no l’opció legítima a lluitar per la independència–. Per cert: Josep Gironès va perdre per KO al primer round.
