Comença el compte enrere per a la Nit de les Lletres Catalanes
Literatura
Òmnium i l’Institut d’Estudis Catalans anuncien els escriptors i traductors escollits per obres editades que rebran el guardó el 14 de març.
Els finalistes per als premis d'obres publicades de la Nit de les Lletres Catalanes, a la seu de l’IEC.
Després de fer-se públic que la Nit de les Lletres Catalanes inclourà dos guardons per a llibres ja editats –l’ Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any i el Montserrat Franquesa de Traducció del PEN Català– a més de la nova edició del Premi Vinyeta Ficomic, l’ Institut d’Estudis Catalans i Òmnium, responsables de l'esdeveniment, han mostrat aquest compromís mitjançant un retrat col·lectiu a l'edifici de l’IEC amb els diversos finalistes d'unes distincions que s'entregaran el vinent 14 de març durant una cerimònia al MNAC.
Els candidats al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any són Llort –Demolició, Clandestina–, Melcior Comes –L’home que va vendre el món, Proa–, Alba Dalmau –Si una família, Angle–, Quim Español –Virgil, Edicions de 1984–, Carles Fenollosa –Guerra, victòria, demà, Drassana–, Víctor García Tur –Els claustres , Comanegra–, Miquel de Palol –Abans més que encara, Navona, que no hi va poder assistir–, Víctor Recort –Els crits, L’Altra–, Toni Sala –Escenaris, L’Altra– i Antònia Carré-Pons –La gran família, Club Editor–.
Pel que fa al premi Montserrat Franquesa, són Pau Vidal –Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi, La Segona Perifèria–, Eloi Creus –La nova joventut, de Pier Paolo Pasolini, Godall–, Ramon Monton –Josep i els seus germans, de Thomas Mann, Comanegra–, Sebastià Portell –Podríem ser una puta família, de Saba Sams, Bromera–, Arnau Pons –La rosa de ningú, de Paul Celan, LaBreu–, Marc Casals Iglesias –El jardiner i la mort, de Gueorgui Gospodinov, Periscopi–, Carme Geronès –Mr. Potter, de Jamaica Kincaid, Les Hores–, Carles Dachs –Tango satànic, de László Krasznahorkai, Cràter–, Xavier Pàmies –Els guardians de la casa, de Shirley Ann Grau, L’Agulla Daurada– i Maria Bosom –Diaris alfabètics, de Sheila Heti, Angle Editorial–.
Els tres finalistes al premi Vinyeta pel millor còmic editat el 2025 són Berta Cusó –La conca dels àngels, Pagès, que no ha pogut ser-hi present–, Emma Casadevall –Lignit, Finestres– i Toni Benages –Esqueixos, Males Herbes–.
Segons el màxim representant d’Òmnium, Xavier Antich, els candidats “demostren la vitalitat, la salut de ferro i la potència de què gaudeix actualment el món editorial i del llibre, un motiu de gran orgull per aquest país”. D’altra banda, “només amb aquests tres premis visibilitzem 20 editorials diferents, algunes molt grans i unes altres de petites i d’arreu dels Països Catalans que contribueixen a enfortir el nostre teixit cultural”.
Lee también
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, “per fer visible alguna cosa cal que sumem, i en aquest cas sumar escriptors i escriptores de diferents gèneres, edats i editorials dona una imatge molt poderosa del que són les lletres catalanes”. Cabré també ha assenyalat que els autors s’han de sentir “empoderats, precisament perquè, encara que normalment sempre estan tancats a casa perquè la creació i la traducció són professions molt aïllades, aquí se’ls dona una importància i un reconeixement individual que permet que la gent els conegui i, a més a més, que puguem estar-los ben agraïts per tota la seva feina”.
D'aquesta manera, el 14 de març aquests guardons coexistiran amb els reconeixements ja existents per a treballs no publicats, tals com el premi Sant Jordi de novel·la –publicat per Univers, amb 75.000 euros destinats al vencedor i 10.000 per a qui quedi segon–, el Mercè Rodoreda de contes i narracions –amb una dotació de 6.000 € sota el segell d'Empúries–, Carles Riba de poesia –Proa, 5.000 €–, Joaquim Ruyra de narrativa juvenil –Elastic Books, 6.000 €–, Folch i Torres de novel·la infantil – La Galera, 4.000 €–, a més del premi Internacional J. B. Cendrós i el premi de Comunicació Muriel Casals. Per primera vegada s'incorporen, igualment per a textos inèdits, el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica, successor del premi Frederic Roda, que esdevindrà el guardó amb major dotació econòmica per a teatre de tot l'Estat amb 15.000 € independents dels drets d'autor, juntament amb el premi Lo Somni al nou talent literari, editat per La Magrana, amb 10.000 € al marge dels drets d'autor.