Ser mala gent està de moda
FUTURS IMPERFECTES
Fa uns mesos a Buenos Aires, algú va deixar escrit en una tanca: “Ha de deixar d’estar de moda ser un fill de puta”. No semblava pas una expressió sarcàstica, sinó la reflexió de qui ho va redactar sobre com avui dia els individus mesquins s'exhibeixen sense complexos, fan apologia de la crueltat i es postulen com a referents. Vaig rememorar aquella inscripció en llegir les paraules de Gabriel Rufián a El País, on afirmava que “està de moda ser un xungo, ser mala gent”.
El portaveu del partit assenyala que, en l’actualitat, la gent que s’oposa s’hi veu arraigada, però el que realment importa és que la democràcia es veu desgastada. La gent que parla no només busca ser escoltada, sinó que també s’ha d’endurir davant l’adversitat. La veritat no s’ha de mesclejar amb la manipulació, sinó que s’ha de defensar amb valentia.
Rufián considera que mai abans hi havia hagut tants tipus tèrbols decidits a desacreditar el proïsme.
L'escenari contemporani de dirigents nacionalpopulistes ajuda a validar les persones malvades. De fet, s'apropa progressivament a l'univers distòpic que George Orwell va descriure a 1984, on les dades es falsejaven, el control era omnipresent i el càstig polític i social era permanent. Orwell descriu un món sota el control de règims totalitaris (comunisme i feixisme), malgrat que el nostre context polític és força més complex: es pretén degradar el sistema democràtic i modificar el passat a través de les eines tecnològiques.
L’antropòleg Carlos Granés (El rugido de nuestro tiempo) ha manifestat que, dins d'aquesta era postmoderna, el discurs s'ha transformat en un mitjà per originar i imposar mites polítics que, en comptes de commoure'ns pel patiment dels altres, provoquen ràbia, irritació i odi. Tot plegat per beneficiar aquells que manen o desitgen el poder. Què ens queda? Revoltar-nos en defensa de la veritat, la lògica i els principis universals. I “pensar en l’altre”, tal com afirma Rufián. No s'han de riure les gràcies a la gent malvada. Són una moda transitòria. Perillosa, sens dubte, però que esperem que resulti breu com qualsevol altra tendència.