Una companya fidel
FUTURS IMPERFECTES
La Unesco va declarar fa quinze anys que el 13 de febrer, és a dir, avui, fos el dia de la Ràdio. No resulta una data escollida a l’atzar, sinó el dia que va començar a emetre l’emissora de les Nacions Unides, després de la Segona Guerra Mundial. La ràdio és un mitjà de comunicació que ha resistit els canvis tecnològics i ha sabut aprofitar-se’n, de manera que podem escoltar la nostra emissora amb qualsevol dispositiu. Ningú no ha superat la definició que en va fer la dramaturga Hallie Flanagan, amiga del president Franklin D. Roosevelt, que va fer servir la ràdio per unir els nord-americans: “El poder de la ràdio no només és que parla a milions de persones, sinó que ho fa de manera íntima i privada a cada un d’ells”.
Jo salto del llit i abans de ficar-me a la dutxa li dic a la Siri, l’assistent d’Apple, que posi la meva emissora preferida. Els boomers l’hi devem gairebé tot, a la ràdio. Ningú no ens explicava com ella els contes infantils, ens ensenyava les cançons populars o ens narrava els partits de futbol. El relat de Tambor era el meu moment màgic en tornar de l’escola, l’espot del Cola Cao va ser el primer tema que vaig memoritzar i els gols de Miguel Ángel Valdivieso em van educar emocionalment. Després, la ràdio va despertar en mi l’amor pel periodisme. I fins aquí la nostàlgia.
La ràdio no només parla a milions de persones, sinó que ho fa de manera íntima i privada
A la ràdio la van donar per morta quan la televisió va aparèixer i alguns van tornar a escriure-li l’obituari quan van sorgir els canals televisius privats. Però ningú no ha pogut amb ella, ja que és un mitjà de difusió de la informació i de l’entreteniment com cap altre, arribant a llocs remots i explicant en directe tot el que succeeix. Un mestre de les ones, com Luis del Olmo, ho va definir així: “El que m’agrada de la ràdio és no saber que passarà el segon següent”.
En aquest món apocalíptic que ens toca viure, la UE ens recomana tenir a casa un kit de supervivència amb un transistor. No es tracta només d’estar informat quan arribi la fi del món, cosa que no està descartada amb tant energumen al poder, sinó també quan, per exemple, es produeixi una gran apagada. La ràdio és la nostra companya fidel que, com diu Jordi Basté, no et salva, però t’acompanya en la salvació.