Illa torna al despatx
futurs imperfectes
Salvador Illa torna demà a la feina després d'haver passat un mes recuperant-se entre l'hospital i casa seva. La represa de les seves funcions es farà de manera gradual, un cop superat un fort cas d'osteomielitis púbica. Continua sota cures mèdiques i encara necessita el suport de crosses per desplaçar-se. Una persona com ell, habituada a fer fúting per les zones boscoses de la Roca del Vallès ben d'hora i a participar en mitges maratons, va veure com, sobtadament, un bacteri li restava tota l'energia a les extremitats inferiors mentre s'exercitava. No era pas una dolència lleu, segons van constatar els doctors, tot i que per sort la seva evolució és positiva.
Igual de colpidora que la primícia del seu contagi va ser la nota que li va transmetre Sílvia Orriols, d’ Aliança Catalana. “Tu també has hagut d’esperar tanda en una camilla als passadissos com la resta dels mortals? O has tingut habitació a l’instant? No desitjo mal a ningú, però denuncio el tracte vip i preferent de la casta política”.
Igual va ser atendut amb urgència, però el fet de què el seu estat fos tan delicat va fer que la seva presència es considerés més preocupant. La seva intervenció, en lloc d’aliviar, va revelar una manca d’empatia.
Tan inesperat com el fet que vaig rebre la seva missatge, el seu malentès va ser tan sorprenent.
Encara no ho ha feta, però si ho fes, seria en el sentit de reforçar el seu propi plantejament: en lloc d’acudir a la compasió, opta per l’escarni, i així, en lloc de curar, envenena; i tot plegat, amb la mateixa indiferència, s’acaba convertint en una malaltia de l’ànima.
Com escriu Antoni Puigvert al llibre Ocell de bosc, en els nostres dies, “l’adversari, més que un enemic, és percebut i descrit com una bèstia que es necessari abatre”. I així no anem enlloc. Aviat serà la política la que tindrem a l’uci.