Una espera de 45 anys
FUTURS IMPERFECTES
Va ser l’escriptor Javier Cercas, autor del llibre Anatomía de un instante, convertida en una magnífica sèrie de Movistar Plus+, que es va poder veure diumenge en obert per TVE, qui va demanar en públic a Pedro Sánchez que desclassifiquessin els arxius del 23- F. En el pròleg de la seva obra, Cercas diu dues coses que justifiquen aquesta petició. Una, que el cop d’Estat del 1981 representa per als espanyols més o menys com per als nord-americans l’assassinat de Kennedy, entre altres raons perquè uns i altres atresoren teories conspiranoiques del que va passar en els dos casos. L’altra, que el cop és el mite fundacional de la democràcia espanyola, així que constitueix el moment més important de l’Espanya contemporània, ja que conclouen dos segles d’intervencionisme militar.
Després de conèixer que el president del Govern espanyol havia acceptat el seu suggeriment, coincidint amb el 45è aniversari d’aquella jornada angoixant, Cercas ha avançat que no hem d’esperar un gran secret sobre el cop perquè no existeix, per més que la gent l’ha envoltat de misteris. Igual que no dubta a afirmar que qui va aturar la rebel·lió, perquè era l’únic que podia fer-ho, va ser el rei, a qui, per cert, la notícia el va enxampar vestit amb un xandall blanc, disposat a jugar un partit d’esquaix amb el seu amic Miguel Arias.
Els arxius del 23-F aportaran tan poc com els papers del cas Kennedy
Em sembla que els espanyols tenim tot el dret a accedir als arxius d’aquells dies, que inclouen les comunicacions entre la Zarzuela, la Moncloa i les capitanies generals en les hores crítiques. I conèixer la cobertura que van donar al cop personalitats del món civil que han quedat ocultes. O saber quina informació tenien els agents del Cesid sobre l’intent. La memòria no és un cementiri silenciós, sinó un pilar de la nostra identitat. Shakespeare va escriure que era el sentinella del cervell, que ens manté vigilants i en alerta.
Costa d’entendre que l’oposició posi pegues a la desclassificació de documents. El PP l’ha qualificat de cortina de fum i Vox ho considera un insult. Pot ser que a algú li interessi formar un país de desmemoriats, però la memòria hauria de servir, entre altres coses, per no repetir errors del passat.