Més fúria que èpica
FUTURS IMPERFECTES
El món es va despertar ahir amb la notícia d’una gran ofensiva aèria dels Estats Units i Israel sobre territori iranià i la resposta en forma de míssils del règim dels aiatol·làs contra les posicions israelianes i les bases americanes a la regió. El president Trump va anunciar de matinada a la seva xarxa social l’operació, denominada Fúria Èpica, que sembla el títol d’una pel·lícula d’Arnold Schwarzenegger. No es va adreçar al món des de la Casa Blanca, sinó des de la seva residència de Mar-a-Lago, on acostuma a jugar a golf els caps de setmana. Donald Trump anava sense corbata, amb el coll de la camisa descordat i amb una gorra blanca. No semblava la formalitat més indicada per explicar-li al país que el seu exèrcit atacaria l’Iran, perquè la república islàmica seguia endavant amb el seu programa nuclear, la qual cosa suposava una amenaça per al món.
Més enllà del temor que l’ Iran disposi a mitjà termini de potència atòmica, cosa que posa de manifest que l’operació de bombardeig de les seves instal·lacions el 22 de juny del 2025 no va ser tan destructiva com es va dir, l’ofensiva li va bé tant a Trump com a Netanyahu, que aquest any tenen eleccions als seus països i necessiten recuperar popularitat per sortir-ne airosos. En qualsevol cas, es tracta d’un moviment arriscat, perquè l’Iran intentarà regionalitzar el conflicte i perquè la capacitat de resposta iraniana no és menor, encara que els seus aliats tradicionals, Síria i Rússia, els poden ajudar ben poc, perquè Al-Assad se’n va anar a l’exili i Putin ja en té prou amb la guerra d’Ucraïna.
A Trump i a Netanyahu els va bé l’operació contra l’Iran en any d’eleccions
Als EUA i a Israel li agradaria que aquesta crisi es carregués el règim dels aiatol·làs i la seva poderosa Guàrdia Revolucionària. La dura repressió exercida contra les protestes de la població iraniana, amb milers de morts i desenes de milers d’arrestats, fa només dos mesos, ha fet renéixer l’esperança d’un canvi en la persona de Reza Pahlavi, el fill del xa enderrocat el 1979, que viu a Washington.
La crisi serà llarga i caldrà veure qui paga finalment factura. L’Iran no és Veneçuela. I perquè la fúria sigui èpica es necessitarà talent, estratègia i diplomàcia. Tres estris que no sempre figuren a la caixa d’eines de Trump.