La veritat no blanqueja ningú
FUTURS IMPERFECTES
Dins el seu llibre de records, Joan Carles de Borbó relata que, uns seixanta dies abans del 23-F del 1981, el seu progenitor va compartir un sopar amb el general Milans del Bosch al domicili del seu company Luis de Ussía, comte dels Gaitanes, qui feia les funcions de secretari personal de Don Juan. Durant el transcurs del menjar, el general de la III Regió Militar afirma que va pronunciar amb seguretat: “Abans de jubilar-me, trauré els tancs al carrer”. Aquesta expressió va ser transmesa pel comte de Barcelona al seu descendent, qui no li va donar gaire importància, “encara que sabia que el descontentament creixia a les casernes”.
Afegeix Joan Carles que els militars qualificaven públicament de “traïdors” els membres del Govern, sobretot a Adolfo Suárez i el general Gutiérrez Mellado, però no es podia imaginar que s’estigués tramant un cop d’Estat. Aquesta història posa de manifest que el rei sabia el descontentament de les casernes.
Els nous documents del 23-F
La desclassificació dels papers del 23- F permet saber que el rei va parlar tres vegades amb Milans, la primera a la mitja hora de l’entrada del tinent coronel Tejero al Congrés i l’última, de matinada, quan els tancs havien pres València. En totes elles, el rei es mostra inflexible en contra del cop i a favor de la democràcia. És molta la informació posada al servei de periodistes i historiadors pel Govern. A partir d’ella, ningú no pot insistir que Joan Carles era còmplice dels colpistes, com des de l’extrema dreta i des de l’extrema esquerra s’ha pretès fer creure.
Observant les declaracions de certs representants públics d'aquest Estat, afirmant que desclassificar documents serveix per rentar la imatge del monarca, hom creu que no hi ha pitjor cec que el qui es nega a mirar. La realitat és la que és, malgrat els nostres desitjos. El secretari general del PCE, Enrique Santiago, ha criticat “una claríssima operació de blanqueig”. Néstor Riego, antic diputat del BNG, opina que és prematur afirmar que el monarca va protegir el sistema democràtic. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC, manifesta que el rei va deixar que l'estament militar cregués que la nació els pertanyia. Amb més franquesa es va expressar Mertxe Aizpurua, de Bildu, en admetre que la desclassificació li havia provocat “decepció”. I és que resulta molt frustrant comprovar que els fets no s'ajusten a les pròpies il·lusions.