Trump no s’avorreix
FUTURS IMPERFECTES
A Donald Trump li agrada parlar en públic, l’únic problema és que sovint afirma una cosa i la contrària. Quan per fi s’ha adreçat al món des de la Casa Blanca des que va començar l’operació Fúria Èpica al costat d’Israel, contra el règim dels aiatol·làs, va manifestar coses diferents de les que havia dit dos dies abans a la seva residència de Mar-a- Lago. On va dir que el seu objectiu era un canvi de règim, ara resulta que l’objectiu és que l’ Iran no tingui armes nuclears; on va anunciar que en un mes l’operació estaria conclosa, en les últimes hores ha parlat que la guerra requerirà molt més temps i on va proclamar que seria una intervenció des de l’aire, ha advertit en la seva compareixença que estava disposat a desplegar tropes a terra. I fins i tot ha arribat a afirmar que els nous líders de l’ Iran volien negociar, però la nova cúpula iraniana ho ha negat rotundament i Trump no ha tornat a insistir-hi.
Les veritats de Trump solen tenir data de caducitat, com els iogurts. Algunes duren tot just unes hores a la prestatgeria de la història. Però les seves contradiccions no ajuden a l’estratègia bèl·lica, ni tampoc a la realitat econòmica. És entranyable veure França, Alemanya i la Gran Bretanya, que han estat al marge de tota aquesta operació bèl·lica i fins i tot es van assabentar tard dels seus termes, fer seguidisme del president americà. Tot tan singular com que en el seu discurs al país Trump fes un homenatge als militars morts en combat i es felicités per les obres al saló de ball de la Casa Blanca que ha impulsat.
En un mateix discurs homenatja els militars caiguts i es felicita per les obres al saló de ball
Segur que el Pentàgon té un pla, però costa de veure’l. De moment, l’ Iran ha sabut estendre les accions militars a tota la regió i fins i tot les seves agressions han assolit Europa a l’atacar amb un dron una base militar britànica a Xipre. La sensació és que els Estats Units gestionen el pla al seu aire. Mentrestant, les democràcies occidentals intenten adaptar-se per no quedar fora de l’equació.
El candidat al Nobel de la Pau ja té la seva guerra. No m’estranya que digui que aquesta situació no l’avorreix. Però l’avorriment és bo: facilita la reflexió. “Fes bondat i t’avorriràs”, va escriure Mark Twain.