El poble de Simancas és el municipi més ric de tot Castella i Lleó, amb una renda mitjana bruta de 43.180 euros bruts per habitant. Aquest poble, situat als peus del riu Pisuerga, es troba a la província de Valladolid, a uns 7,9 km de distància i compte amb uns 5.493 habitants. Encara que sigui un poble petit, és conegut per ser el lloc de naixement de la reina Isabel I de Castella.
Aquestes dades, que són públiques, poden consultar-se a través del web oficial de l'Agència Tributària. Aquestes dades són extretes de la seva última estadística el 2021, fetes a partir de les declaracions de la renda de cada contribuent de Castella i Lleó.
Església de El Salvador, Simancas, Valladolid.
Pel que fa als municipis més pobres, tots es troben a la província d'Àvila. Segons les dades, Madrigal de las Altas Torres ocupa el primer lloc amb una renda mitjana de 16.949 euros bruts, una xifra que és per sota de la mitjana autonòmica, d'un total de 26.083 euros. El segon municipi amb menor poder adquisitiu és Candeleda, amb una mitjana de 13.302 euros. En tercer lloc, tenim Arenas de San Pedro amb una xifra de 12.318 euros bruts i en cinquena posició es troba El Barco de Ávila amb una renda mitjana de 17.509 euros.
No és estrany que Simancas sigui el poble més ric, ja que és un lloc amb zones residencials molt costoses, com per exemple El Pilar de Simancas, igual com la seva perfecta localització, a 10 km de Valladolid: el que la fan perfecta per a aquells que volen ser a prop de la província, però lluny del soroll de la ciutat. D'altra banda, els municipis més pobres comparteixen un problema comú: la despoblació. En general, Àvila hi ha un nombre major de jubilats, que depenen majoritàriament de les seves pensions, que gent jove.
Vistes generals de Simancas.
Castella i Lleó
Simancas
Simancas, encara que sigui una petita localitat d'uns milers d'habitants, continua sent un lloc de referència, no només a Valladolid i Castella i Lleó, sinó que també en la història d'Espanya.
El monument més important és l'Arxiu Històric - Nacional, que va ser construït com un castell per ordres de l'Almirall de Castella Don Alonso. Aquest monument va ser utilitzat també com a Presó de l'Estat en l'època dels Reis Catòlics. I posteriorment, la seva funció va acabar sent la d'un arxiu per ordres del Rei Felip II a fi de posseir un arxiu que emmagatzemés tota la informació del regne en aquesta localitat. Actualment, es guarden documents històrics, convertint-se en un dels arxius més importants del món.
Aquest poble combina diferents estils arquitectònics; un pont medieval, una façana de l'ajuntament amb un estil neoclàssic del segle XVIII, una façana de l'hospital amb estil renaixentista del segle XVI i una església (Església del Salvador) amb un estil gòtic tardà amb influència renaixentista.
A més de la seva riquesa arquitectònica, Simancas té una història peculiar en la qual ha acabat forjant la seva identitat el dia d'avui. De fet, tenen una escultura que porta el nom de 'Les set manques' que fa referència a una història que es remunta segles enrere: segons la llegenda, el Regne de Lleó havia de lliurar a 100 donzelles al rei Abderramán II, - que en aquell moment governava i liderava aquesta petita localitat -. Set d'aquestes donzelles procedien de Simancas. Aquestes joves, com a símbol de negació davant l'horrible injustícia, van decidir tallar-se les mans. Davant aquest rebuig, el califa va pronunciar les següents “Si manques me les doneu, manques no les vull”. I d'aquesta història, ajuntant el número set amb la paraula 'manques', neix el nom d'aquesta localitat, Simancas.
'Les set manques' fa referència a una història que es remunta segles enrere.
Aquesta llegenda és celebrada cada 6 d'agost pels veïns de Simancas, on se'ls fa tribut a les set donzelles. Durant la celebració, un festeig municipal recorre el municipi a la recerca de set joves, vestides amb vestits medievals que representen els colors de l'arc de Sant Martí.
