Fa un parell d'anys, segurament seria inimaginable visualitzar l'avenç de la tecnologia artificial, i com aquesta ha cobrat tanta rellevància en la nostra societat, convertint-se en una eina quotidiana per fer tant petites com grans tasques, facilitant-nos la vida en qüestió de segons. Una eina que, encara que molts hi estan en contra d'aquests avenços, sembla haver arribat per quedar-se.
Un dels temes més polèmics sobre la IA és el seu impacte al mercat laboral. Eines com ChatGPT, Bessons, DeepSeek i moltes altres més han revolucionat el món professional, on les empreses han aconseguit estalviar temps i diners en certes tasques, o, fins i tot, han ajudat els seus empleats a ser més productius i, per tant, més eficients.
Aquesta vegada, José Elías, l'empresari multimilionari d'origen humil de Badalona, i el seu company Eric Ponce, emprenedor i creador de ‘Busca't la vida’, han volgut reflexionar i debatre, a través de la xarxa social d'Elías, sobre les feines actuals, com la IA ha arribat a les nostres vides i ha canviat la manera de treballar de milers de treballadors, incloent-los a ells mateixos.
José Elías i Eric Ponce parlant sobre la IA.
Oficis tradicionals
La IA
Durant la reflexió, els empresaris van parlar sobre els llocs de treball actuals i com alguns d'ells podrien desaparèixer en algun moment. Un dels punts clau que van abordar va ser el problema salarial, ja que Espanya continua sent un dels països amb sous baixos en comparació amb França, Alemanya, Països Baixos, entre d'altres, i, que a més, el seu SMI no s'ajusta al cost de vida actual.
Avui dia ser arquitecte o enginyer ja no aporta res. N'hi ha moltíssims. El que aporta és ser electricista o mecànic de cotxes”
Ponce i Elías opinen que el problema va més enllà del salari: l'actitud i la voluntat dels joves per treballar ha canviat i això fa que sigui més difícil trobar gent jove per a certes feines. Ponce va reflexionar que cada vegada hi ha menys interès en oficis tradicionals, que ell, ja que en estar més involucrat en el món de la comunicació, ho percep de prop.
Per això, l'empresari de Badalona va afegir que aquest fenomen ha estat un dels factors que ha impulsat que el mercat reaccioni i s'automatitzen processos que anteriorment els podria fer un treballador. Segons Elías, aquesta crisi de mà d'obra és, en realitat, una conseqüència racional i lògica de l'oferta i demanda: “Què passa ara quan no tens fusters? Doncs que a algú li surt a compte fabricar una màquina per substituir que no tens fusters… algú fabricarà una màquina per substituir un fuster”.
IA.
Actualment, aquesta situació podria considerar-se una mort silenciosa d'alguns oficis, ja que cada vegada més persones prefereixen dedicar-se a feines menys tradicionals com les xarxes socials, en lloc de professions com a artesà o mecànic, per exemple. Aquest canvi reflecteix un problema generacional en relació amb els oficis, ja que molts joves no volen exercir aquest tipus de feines. Factors com l'accés als estudis, el salari, la comoditat, la llibertat financera, l'avenç de la IA són alguns aspectes que han influït en aquest canvi: “Quan tu intentes anar en contra de les lleis del mercat, el mercat et posa al seu lloc sempre”, afegeix Elías.
El meu fill va fer una foto, el puja a ChatGPT i resol. No necessites un professor
Amb aquesta reflexió també arriben a la conclusió que hi ha feines artesanals que ja no requereixen experts, sinó només algú disposat a ocupar-se'n. “Avui dia, els desguassos no posen ni goma d'enganxar. Perquè es fan sistemes que garanteixis que qualsevol persona ho pugui fer i quedi igual sempre, conclou Elías.
Tot i això, la IA no només afectarà a les feines en les quals hi ha poca oferta i demanda, sinó també aquelles que encara són necessaris. Un exemple que esmenta l'empresari és l'ús que el seu fill fa de la IA per resoldre els seus deures: “Ahir el meu fill va fer una foto, la puja a ChatGPT i ho resol. No necessites un professor”, afirma.
El fet que cada vegada més persones prioritzin el món corporatiu sobre la feina física genera un altre debat. El seu argument és que les feines corporatives seran còmodes, però mal pagats mentre que les feines físiques seran dures però més ben pagades. “Segurament les feines manuals les farà la gent sense estudis, però guanyessin molt bé. I les feines amb estudis seran menys cansades, pero guanyaràs menys”, afirma.
“Avui dia ser arquitecte o enginyer ja no aporta res. N'hi ha moltíssims. El que aporta és ser electricista o mecànic de cotxes”, afegeix. Amb aquesta afirmació, suggereixen que l'escassetat de mà d'obra farà que aquests oficis siguin millor pagats que aquells que requereixen formació, ja que al mercat hi haurà menys competència i per tant més retribució. Ponce llança la següent pregunta en el debat: Creus que arribarà un moment en què un lampista cobrarà 50 o 60 euros l'hora? O 200?”.
