José Elías, empresari multimilionari: “A Espanya no funcionarien les granges d'autoservei dels països nòrdics perquè l'endemà no quedarien ni ous ni gallines”

José Elías té clar el nou negoci que encara no està explotat a Espanya: les granges de gallines d'autoservei. La idea va sorgir rere un vídeo que li envia un amic seu explicant com funcionen algunes granges de venda d'ous a Múnic, mentre xerra amb Eric Ponce, el seu company del pódcast Búscate la vida.

Aquestes instal·lacions estan situades al mig de la carretera, on les gallines estan soltes corrent pel camp, mentre al costat hi ha una caseta amb ous camperols envasats i preparats perquè el client els vagi a recollir sense supervisió prèvia. Al costat hi ha un cartell amb els preus establerts segons la quantitat d'ous que es desitja comprar: 6 ous a 2,80 euros i 10 ous a 3,80 euros.

Una vegada pagues, entres a la caseta i t'emportes els ous frescos. Després apuntes en una llibreta que tenen allà disponible quants ous s'emporten, a fi de portar un control de les finances, ja que no hi ha ningú que controli in situ els moviments de l'establiment. Per pagar, hi ha una guardiola, lligada a un barril de ciment per fer el pagament en exacte en efectiu. És més, l'establiment ofereix una calculadora en cas que el client no sàpiga fer els comptes correctament, així com altres alternatives de pagament, com PayPal. Encara que la venda sigui especialment per als ous, dins de la parada pots trobar altres productes naturals com la mel i altres articles artesanals.

A Elías li encanta aquest model que, actualment, molts països nòrdics, com Alemanya i Suïssa, utilitzen en alguns establiments. Tot i això, encara que l'empresari català li encantaria extrapolar la idea i dur-la a terme a Espanya, creu que no seria del tot possible, ja que aquest sistema es basa en la confiança dels habitants, i de moment, la cultura espanyola està lluny de funcionar amb aquest enfocament. 

Per això, l'empresari busca altres maneres per dur-lo a terme, com per exemple, una màquina expenedora d'ous, encara que la idea no s'assembla del tot al model nòrdic.

A Espanya, l'endemà ja no tindries ni ous ni gallines

José ElíasEmpresari

Tot i això, encara que li agrada la idea d'una màquina expenedora d'ous, actualment no seria una tasca fàcil a Espanya perquè hi ha un procediment legal, a més de sanitari, que complir. “Amb tal de cobrar, l'Estat s'inventa lleis”, afirma rient.

Encara que Elías veu un negoci prometedor en l'àmbit de les gallines, ja que els ous són un dels productes que més es consumi a tot arreu, és conscient del qual basar-se únicament en la confiança perquè un negoci funcioni seria arriscat, ja que n'hi hauria prou que només una persona decidís arruïnar-lo: “En un poble segurament sí, però creus que funcionària en un lloc de 10.000 habitants sense que la gent s'emporti els ous, la llibreta, la mel i fins a la guardiola?” Pregunta. Pel que fa a llocs on podrien posar aquesta caseta de gallines, Elías riu al dir que a Badalona, el barri on ell va créixer, no funcionària.

“A Espanya, l'endemà ja no tindries gallines. I a Badalona no funcionària perquè l'endemà no quedarien ni ous ni gallines. No ho veig, què vols que et digui”, confessa. Ponce opina que encara que tampoc no el veu viable posar una guardiola en aquest model de negocis, proposa que el sistema de pagament sigui en targeta per evitar possibles robatoris o fraus pel que fa a l'efectiu. Per això, busquen altres alternatives perquè pogués ser un negoci que funcioni. 

Per exemple, s'obre el debat sobre un negoci de subscripcions d'ous frescos per enviar els clients de manera mensual. O fins i tot fer un experiment amb una caseta amb enciams (en ser més barates) per observar com reaccionaria la població espanyola i així comparar els valors i l'educació dels espanyols amb els nòrdics.