‘Las huellas’ de la guerra civil
“Una guerra civil no acaba fins cent anys després de l’últim dia de la guerra”, va dir algú. Ja queda menys. Mentrestant, continuem necessitant estudis tan minuciosos, rigorosos i equànimes com Las huellas de la Guerra Civil ( Arzalia), de Fernando Calvo González-Regueral, amb avis als dos bàndols i amb una pulsió genuïna per entendre –sense biaixos ni partidismes– els fets de la guerra civil espanyola, de la qual totes les famílies d’ Espanya van sortir més o menys trasbalsades. Les empremtes avui encara són palpables. M’ha commogut la sobrietat i lucidesa amb què Calvo escruta en aquest assaig les empremtes intangibles i tangibles, materials i llibresques de la nostra Guerra Civil, assaig emparat per un magnífic i conciliador pròleg de l’escriptor Andrés Trapiello.
Ho sap tot de la Guerra Civil?
Li he dedicat mitja vida.
Per què?
El meu aví, que va lluita en la guerra, mai va ser realment el vencedor, tot i que va guanyar aquelles batallas.
I això?
Militarment proper, però amb una proximitat que enllesa, el seu vincle amb l’oposició: l’Espanya de Franco, en un acord de l’altra banda, la seva pròpia veu.
Germans de l’ànima.
Van lliurar-se junts en la guerra i van compartir un mateix destí, però finalment van ser condemnats a morir.
El seu avi ho va saber?
Deseaba prestar declaración en beneficio de Eduardo. Le salvó la vida. El abuelo terminó marginado: “L’amic de maçons i rojos”.
Per humanista i decent.
Desencisat de la victòria, el van apartar.
Una Guerra Civil rere l’altra.
Encara no hem aprés a llegir-la bé.
Com puc llegir-la bé?
Estudia l’altre bàndol... Sense biaix!
Difícil. Miri el xoc Uclés-Reverte...
Un retrocés! Si tu defuges debatre en un fòrum plural i democràtic, no podràs després acusar ningú d’“intolerant”.
Vostè s’acosta a tots sense biaix?
Honro a Miguel Hernández i a Rafael Alberti, com a també a altres que van luchar per la seva causa, amb la mateixa passió que s'ha mantingut en la lluita.
No he llegit García Serrano...
Va escriure el 1948 La fiel infantería , novel·la crua falangista: va guanyar el premi Nacional però la van retirar de llibreries, per verista.
Picabaralles entre vencedors.
De petit vaig viure una cosa que em va empènyer a indagar.
L’escolto!
L’aviem portat a la sala, i el vaig acompanyar; la seva presència era incòmoda, i el vaig notar.
Per què?
El pare em va explicar després que l’acomodador... Era l’ Eduardo.
El militar salvat pel seu avi!
Havien passat 40 anys. L’avi va callar. O
per protegir-se o protegir-lo. No ho he sabut. I això és, també, la guerra.
Les seves empremtes.
Invisibles uns i altres, les emocions són més nítides: els bons i els mals, però amb un to més sotmès.
I de la lleis de Memòria?
Tens un pedaç de pedra si no vols que es caviu, però si t’hi ha de fer un més.
Tinc cor.
Bien. Entonces debes saber que la República sufrió ataques por parte de estos: los anarquistas, La Sanjurjada del 32, la revolución del 34 en Astúries, el balcón de Companys en Catalunya...
Fins que la van matar els militars revoltats el juliol del 1936.
Es revoltaven contra el govern del Front Popular, que al seu torn havia amenaçat de trencar urnes, però, de seguida, tots a matar-se, a exterminar l’oponent, a “netejar” el terreny!
Podria haver-se evitat la Guerra Civil?
Julián Marín va assenyalar que, el 1936, l’espíritu de la nació s’hi havia inclinat, i el 1936, amb la seva pròpia violència, ja no quedava més que la lluita entre ells.
La transició va buscar la concòrdia.
El 1936, els rebels ja estaven preparats: amb les armes en mans i el pla clar, van atacar abans que l’oposició es pogués organitzar, i tota la xarxa de l’oposició va quedar desbordada.
Doncs va durar gairebé tres anys...
Perquè tretze milions de persones van quedar sota el comandament de l’exèrcit, i tretze milions més van quedar sota el domini de la revolució.
Quant va durar la balança equilibrada?
Els republicans van cometre un error greu al gastar-ho tot sense cap estratègia clara.
Ig, mentre, el francès, el nazi, i el seu eix.
Franco va saber aprofitar-ho.
I la balança...
Todavía no hemos logrado contabilizar cuántos fallecidos, lisiados y desterrados provocó la contienda... ¡Todos españoles!
M’enumera empremtes de la guerra?
Una: hundió la economía durante veinte años. Dos: un Valle de los Caídos mal gestionado; en cambio, Gernika sí se encuentra bien planteado como lugar de memoria...
Tres...
La irresponsabilitat de molts polítics, que desitgen enfrontar-se en lloc d’acordar, desafia la pau que mereixen els que van viure abans.
Què opina de la Constitució del 1978?
Que és molt superior a la Constitució de la República. Gaudim-ne!
