Santiago Segura, actor i director de cinema, sorprenia amb les seves paraules sobre els suplements de col·lagen, en una entrevista a La Vanguardia, arran d'una pregunta sobre com es cuida, als seus 59 anys. Explicava que durant una temporada havia pres aquest complement, però que el va deixar quan va llegir que prendre'l per als ossos i articulacions “és igual que menjar-se un ordinador per ser més intel·ligent”. Què hi ha de cert en això? Per què tantes persones grans prenen aquesta proteïna en forma de suplemento? ¿Qué evidència científica existeix sobre els seus efectos?
El 2021 es van gastar al món gairebé 2.000 milions d'euros en suplements de col·lagen, una proteïna a què se le atribueixen beneficis com la millora de la pell i el cabell, les ungles, i sobretot, les articulacions, especialment en persones grans o amb desgast físic. El col·lagen és la proteïna més abundant en el nostre cos i forma part de les estructures d'aquestes parts de l'organisme citades (pell, cabells, articulacions…). “És una proteïna estructural, forma part del teixit connectiu i aquesta és la seva funció, la connectiva”, explica Jordi Mestres, metge i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.
Lee tambiénSantiago Segura, 59 años: “Estuve tomando colágeno para los huesos, pero leí que es como comerse un ordenador para ser más inteligente”
La suplementació no té sentit. Si tens una dieta equilibrada, l'aportació ja està garantida
Mestres afegeix que “la suplementació en realitat no té sentit, perquè el col·lagen, com a suplement, el cos el descompon i absorbeix els aminoàcids. Si tens una dieta equilibrada, l'aportació ja està garantida. A més, no hi ha consens per afirmar que és adequat prendre suplements de col·lagen”.
En aquest mateix sentit -i fins i tot més contundent- es posiciona Julio Basulto, nutricionista i membre del Grup de Treball de Nutrició de la semFYC (Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària). Assegura que “des del 2011 no està permès atribuir al col·lagen (en realitat, col·lagen hidrolitzat) suposats beneficis sobre la salut articular (tampoc no ho està per a glucosamina, condroitina o àcid hialurònic). I no ho està gràcies a una opinió científica de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). A partir d'aquesta podem acabar que a Europa es permet afirmar que el col·lagen no és útil per mantenir la salut articular, reduir el dolor articular, millorar la mobilitat articular, o «regenerar les articulacions».
Des del 2011 no està permès atribuir al col·lagen (en realitat, col·lagen hidrolitzat) suposats beneficis sobre la salut articular
Fibres de col·lagen del cos humà observades per microscòpia electrònica.
Hi ha veus que apunten que aquesta visió de l'EFSA és obsoleta, però en l'última revisió (octubre del 2023) d'UpToDate, “desaconsella ingerir col·lagen hidrolitzat, glucosamina o sulfat de condroitina per prevenir o tractar malalties reumàtiques (trastorns en articulacions, ossos, cartílags, lligaments, tendons i teixit connectiu)” segons Basulto. UpToDate és una entitat de referència en medicina que empodera als professionals amb l'evidència i les recomanacions adequades perquè puguin prendre les millors decisiones.
Aquests pronunciaments contrasten amb l'experiència de moltes persones grans que prenen suplements de col·lagen per recomanació d'un professional sanitari. És el cas d'Elies Solé, que té 77 anys i fa 15 anys que pren col·lagen. “El prenc perquè m'ho va recomanar el traumatòleg. Començava a tenir principi d'artrosi, i em va dir que em podia ajudar. Crec que m'ha anat bastant bé, i és precisament per a les articulacions, els genolls i els colzes, que ara als 77 anys tinc cada vegada més problemes. A més del traumatòleg, tots els metges a qui comento aquests problemes, em recomanen el col·lagen”.
Lee tambiénDolores articulares con la edad: “La movilización hace que el cerebro segregue antiinflamatorios”
El prenc perquè m'ho va recomanar el traumatòleg. Començava a tenir principi d'artrosi, i em va dir que em podia ajudar
Santiago, amb 77 anys, el pren des de fa cinc o sis, perquè l'hi va recomanar “un amic operat del genoll. La farmacèutica em diu que es ven molt i que va molt bé. Al pot s'explica que la indicació és per a l'articulación. Nunca l'hi he comentat al metge, però tinc dolor al genoll des de fa uns anys, i m'han dit que em pot funcionar”, relata. El seu testimoni és similar al de moltes altres persones d'edat avançada que prenen suplements d'aquest producte perquè han escoltat en algun anunci els seus beneficis.
Glòria Sabater, doctora en Farmàcia, especialista en medicina antienvelliment, genètica i genòmica nutricional i membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (RAFC), és directora tècnica de Salengei, empresa fabricant de complements alimentaris “per a un envelliment saludable”. Sabaté assegura que moltes publicacions científiques parlen dels beneficis del col·lagen, i cita una revisió del 2021, que conclou que “la pèrdua o el defecte del col·lagen pot provocar l'envelliment de la pell i altres malalties. Els tractaments amb col·lagen han demostrat millores efectives en la hidratació i elasticitat de la pell, el tractament de bastida mèdica, l'artrosi i l'artritis reumatoide en molts estudis clínics”.
En ocasions són els mateixos metges o nutricionistes que aconsellen prendre'ls. No és requisit realitzar-se proves prèvies
Sabater assegura que el col·lagen està indicat per a “persones que, per diferents circumstàncies de la seva vida, ja sigui per envelliment, lesions esportives o, de vegades, per motius purament estètics de manteniment, desitgin millorar la condició de la seva pell, ossos, articulacions, etc. En ocasions són els mateixos metges o nutricionistes que aconsellen tomarlos. No és requisit realitzar-se proves prèvies, però l'important és conèixer o tenir clar quin tipus de col·lagen necesitas”.
Segons el doctor Mestres, en algunes revisions d'estudis s'observa que les persones que prenen aquests suplements “també realitzen altres accions positives per a la seva salut: són actives, practiquen activitat física, no fumen, són compromeses amb cuidar-se, i probablement el que els està beneficiant és tot el que fan a més de prendre col·lagen”.
Està indicat en casos concrets?
Segons les fonts consultades, hi ha divergència d'opinions sobre l'efecte del col·lagen en articulacions i ossos, però està indicat amb unanimitat en algun cas concret? “Hi ha malalties que poden provocar un dèficit, com l'escorbut en el passat, i també la síndrome d'Ehlers-Danlos, on una de les patologies és que no es fabrica prou col·lagen; aquestes persones presenten hiperlaxitud articular i de lligaments, poden torçar-se un braç amb facilitat i han de cuidar les seves articulacions”, explica Mestres.
A més, explica el doctor, si la persona no té una dieta equilibrada, “el que podria ser útil és un complex amb diferents elements com vitamines, magnesi, zinc, col·lagen… però “sempre serà més indicat, si és possible, tenir una alimentació adequada que ens aporti tots els nutrients necessaris”.
Brou d'ossos.
Aliments indicats
Segons Glòria Sabater, “per estimular la síntesi de col·lagen, és fonamental consumir aliments rics en aminoàcids clau, com a glicina, prolina i lisina, a més de comptar amb una dieta que inclogui prou vitamines i minerals que actuen com cofactors a la seva producció”. Per exemple, segons la doctora en farmàcia, “hauríem de menjar brou d'ossos, excel·lent font de col·lagen natural i aminoàcids essencials; gelatina, que conté pèptids derivats del col·lagen; talls de carn rics en teixit connectiu, com l'estofat de cap de bestiar; porc, o pollastre”. Mestres afegeix a aquestes recomanacions els ous (amb un gran valor nutricional a les seves proteïnes) i peixos gelatinosos com sardines, verat o salmó.
