Diciembre marca l'inici del consum de diverses substàncies per a moltes persones, des de les socialment acceptades i legals, com l'alcohol, fins a les il·legals, com la cocaïna. Segons els professionals de la salut mental i les addiccions, aquestes dates són plenes de trobades i celebracions al voltant d'una taula, el que pot representar també un alt risc de recaiguda per als qui lluiten contra una addicció.
“L'objectiu és que puguin acudir a esdeveniments sense que aquests es converteixin en excuses per consumir”, explica Xavier Fàbregas, metge i fundador de Mas Ferriol, centre residencial especialitzat en addiccions i salut mental. Encara que no és una tasca senzilla, l'especialista destaca la importància d'evitar enfocaments basats en la “renúncia”: “Deixem enrere les drogues i l'alcohol, però no la socialització ni els moments amb amics”, remarca.
Per a un addicte a les drogues, no hi ha dies de festa; és una qüestió que s'afronta tot l'any
El consum durant aquestes dates pot agreujar-se per diversos contextos personals, com la pèrdua d'un ésser estimat, el primer Nadal sense els fills després d'un divorci o, simplement, els records de temps millors. “És fonamental comptar amb recursos per enfrontar-se a aquestes situacions. Encara que, per a un addicte a les drogues, no hi ha dies de festa; és una qüestió que s'afronta durant tot l'any”.
Per a Xavier Fàbregas són claus dos elements: d'una banda, el “manteniment de l'abstinència” i, per l'altre, “ser més feliç sense drogues que amb drogues”. “Si aconseguim que siguin capaços de prendre una distància crítica perquè estan veient que tot el que guanyen és molt millor que el que tenien abans, serà més fàcil mantenir-se allunyats de l'addicció”.
La gestió de trobades i celebracions
Això és precisament el que han aconseguit els dos protagonistes que ofereixen el seu testimoni en aquest reportatge: Carles i Pau (nom fictici). Carles, de 68 anys, porta set anys sense consumir cocaïna, mentre que Pau, de 45, porta gairebé un any sense beure alcohol, provar la cocaïna ni fumar marihuana.
“Visc aquests dies amb molta tranquil·litat. És important dir ‘no’ i allunyar-se de possibles perills”, explica Carles, que va començar a consumir cocaïna als 45. Aquest home, ja jubilat, adverteix que el Nadal són moments en què fins i tot persones que no han provat mai les drogues poden estar exposades a elles.
Pau (nom fictici), de 45 anys, en el centre de desintoxicació Mas Ferriol a Sant Miquel de Campmajor, a Girona.
Pau afronta també aquests dies de celebracions amb “molta calma i tranquil·litat” i, alhora, “amb moltes ganes”. “La meva mare no beu mai i el meu pare pren una mica de vi. Encara que no tinc problema en què hi hagi alcohol sobre la taula, prefereixo medicar-me amb Antabus perquè no em fio ni de mi mateix”. Aquest medicament, que pot administrar-se per via oral o venosa, provoca una reacció desagradable si la persona consumeix alcohol. “Me'l prenc com segur de vida per si el dimoni torna a sortir”, diu, conscient que l'addicció és una malaltia crònica.
El gran risc de desenvolupar una addicció sorgeix quan algú busca evadir-se de la seva realitat, utilitzant substàncies com a refugi per no enfrontar el malestar o les emocions difícils. “El que comença com un ús ocasional pot convertir-se ràpidament en un consum solitari”, expressa Fàbregas.
Soc un home amb molts petits objectius, més positiu i escolto més i millor”
Això és el que li va ocórrer a Pau. Fumava marihuana d'amagat tots els dies i va arribar a beure fins a vuit cerveses diàries “per aguantar tota la merda que tenia dins”. “Després de deixar els porros, vaig començar a tenir una relació tòxica amb l'alcohol, que em porta a altres substàncies com la cocaïna”. Després de gairebé un any sense consumir, té clar que la clau està en “tenir petites il·lusions” i “una vida ordenada” com la que té ara: “Soc un home amb molts petits objectius, més positiu, calmat i escolto més i millor”.
Arribar fins aquí ha suposat un camí marcat per recaigudes, moments molt durs i emocions intenses com la ràbia, l'eufòria i la tristesa. “Et destrueixes a tu mateix i a la gent que estimes. Durant el procés de recuperació, tens mals moments i et ve el dimoni i penses: ‘per un dia no passa res’. Però sí passa”, diu Pau, que va ingressar dues vegades a Mas Ferriol i avui continua en procés de seguiment. I afegeix: “Ho veuràs negre, estaràs enfadat amb el món. Però tot això passarà”.
Carles Sanz continua vinculat a l'hospital del Mar i duu a terme teràpia psicològica per controlar la seva addicció.
Consumir cocaïna era per a Carles una manera d'evadir-se del seu dia a dia. “El meu error va ser no compartir abans amb ningú la meva addicció, fins que vaig dir prou i vaig demanar ajuda”. Va passar per l'hospital del Mar i per una clínica privada, fins que va acabar en l'associació Projecte Hombre on li “van salvar la vida”. “He perdut anys de la meva vida, però el pitjor de tot ha estat perdre'm l'adolescència dels meus fills, que són el que més vull”, lamenta. Carles continua vinculat a l'hospital del Mar i assegura que “ho estarà sempre”.
Per això, és molt important conèixer els principals desencadenants que poden portar novament al consum. El metge Xavier Fàbregas recomana “dosificar les forces” i no acudir “necessàriament a tots els esdeveniments”. En aquest sentit, Francina Fonseca, directora del procés d'atenció a les addiccions de l'hospital del Mar, assenyala que l'estrès i la pressió social són uns altres dos factors clau.
El pitjor de tot ha estat perdre'm l'adolescència dels meus fills
“Per a algunes persones són èpoques especialment difícils, ja que han de lluitar amb relacions familiars complicades que poden generar estrès. A més, està la pressió social, al trobar-se en entorns on es consumeix i, alhora, sentir-se pressionats per beure, exposa Fonseca, vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.
L'experta recomana “intentar reduir el consum d'alcohol” —si l'addicció no és a aquesta substància— ja que actua com “un precipitador de recaigudes”. “Si l'addicció és a l'alcohol, poden dir que estan prenent un medicament, encara que no soc partidària d'aquesta resposta. Hauríem de normalitzar que una persona no begui, igual que una persona no fuma, no menja gluten o no pren llet”.
Pau va ingressar dues vegades a Mas Ferriol i avui continua en procés de seguiment.
En aquesta mateixa línia, Fàbregas explica: “Aconsellem que les persones de l'entorn coneguin la teva situació, ja que són els qui poden ajudar-te en contextos de pressió social, ja sigui asseient-se al teu costat a la taula o acompanyant-te a abandonar-la”.
Malgrat les dificultats i les recaigudes que han marcat els camins de Carles i Pau, tots dos coincideixen que una vida lliure de substàncies és possible, encara que requerirà paciència, voluntat i, sobretot, de la capacitat de demanar ajuda. Com diu Pau: “El que veus ara negre, tranquil, perquè encara que no em crees, amb el temps l'acabaràs veient gris, gaudint de les teves rutines i aconseguint una vida que t'ompli”. I afegeix Carles: “No tingueu por, perquè tot es pot arreglar; només fa falta fer el pas i demanar ajuda, que no és res de dolent, al contrari”.
Lee también
