El sofà pot semblar el millor amic després d'un dia esgotador, però és un traïdor a llarg termini. Més d'un expert ho ha assenyalat, i el doctor Manuel Sans Segarra no es talla un cabell al dir-ho: el sedentarisme és l'enemic número u de la nostra salut. Per què? Perquè quedar-se quiet no només frena el cos, sinó que posa en marxa un cercle viciós que acaba afectant cada racó de l'organisme.
Sans llança un missatge clar: “s'alliberen moltes molècules àcides, i les molècules àcides provoquen inflamació, i tota inflamació provoca rigidesa i fibrosi”. En altres paraules, aquella sensació d'estar rovellant-se quan es passen hores sense moure's no és un simple efecte de l'edat, sinó el resultat directe de l'estil de vida.
Anquilosament
Deixa el sofà abans que sigui massa tard
La solució a aquest problema tan comú és senzilla: moure's molt més. “No hi ha res pitjor que asseure's i mirar la televisió”, subratlla, deixant clar que el simple acte d'aixecar-se en comptes d'hores moure's pot ser revolucionari per al cos.
La televisió, a més, no surt ben parada en la seva anàlisi. Sans critica amb fermesa els continguts actuals, descrivint-los com a “nefastos des del seu punt de vista educatiu”. I no es tracta sol d'apagar la pantalla, sinó d'entendre que dedicar tant temps a activitats passives és un luxe que el nostre cos no pot permetre's.
El problema no és només físic. El sedentarisme té implicacions que van més enllà dels músculs i articulacions. La inactivitat constant afecta la ment, fomenta hàbits poc saludables i agreuja problemes com l'obesitat o l'estrès. Un cos que no es mou comença a fallar, i els danys, encara que no es vegin al principi, s'acumulen amb els anys.
Per descomptat, moure's no significa llançar-se a una marató sense preparació. Caminar, pujar escales o fer petites activitats quotidianes pot marcar la diferència. Sans insisteix que no fa falta obsessionar-se amb rutines estrictes; l'important és evitar la inacció. Perquè, com ell mateix diu, “la manera d'evitar l'anquilosament és movent-se”.