L'estoïcisme, un dels corrents filosòfics més antics, ha experimentat un ressorgir en els últims anys. Lluny de quedar-se als llibres d'història, aquesta escola de pensament ha trobat un nou públic a l'era moderna, en un món marcat per la incertesa, l'estrès i la hiperconnectivitat. Jorge Freire, filòsof i assagista, ha explorat a fons els ensenyaments de Sèneca, Epictet i Marco Aureli per demostrar com les seves reflexions continuen sent avui més rellevants que mai.
Al seu llibre Felices com estoics (Roca Editorial), Freire recopila els textos més representatius d'aquests pensadors i mostra com els seus principis poden guiar-nos cap a una vida més plena i equilibrada. Amb un enfocament accessible i pràctic, l'autor reivindica la vigència de l'estoïcisme en un món on l'atenció està constantment amenaçada per la sobrecàrrega d'informació i la immediatesa digital.
L'estoïcisme com a clau per a la felicitat
Els estoics concebien la felicitat com un estat de serenitat interior que s'assoleix a través de l'autocontrol i la raó. Segons Jorge Freire, l'essència d'aquesta filosofia rau a acceptar allò que no podem canviar i centrar-nos en el que sí que està a les nostres mans.
Felicitat
- Viure en el present: Freire emfatitza que un dels pilars de l'estoïcisme és aprendre a viure en l'aquí i ara. “Qui viu consagrat en l'actualitat s'adona al final que el temps se li escorre entre els dits”, explica el filòsof, assenyalant que les xarxes socials i la hiperconnectivitat han debilitat la nostra capacitat d'atenció i gaudi del present.
- Forjar el caràcter: Inspirat en els ensenyaments de Sèneca, Freire subratlla que la felicitat no depèn de circumstàncies externes, sinó de com les afrontem. “La felicitat només està en un mateix. Buscar-la fora no té sentit, és millor forjar i purificar el caràcter”, afirma el filòsof.
- La saviesa com a meta: Per als estoics, el veritable savi no és aquell que acumula coneixements, sinó qui sap viure bé. Freire el resumeix de forma clara: “L'estoïcisme ens ensenya a dominar-nos a nosaltres mateixos i a forjar el nostre propi caràcter. Només així s'assoleix la virtut”.
Ser flexible et farà ser més feliç
L'estoïcisme en temps moderns
L'auge d'aquest corrent filosòfic no és casualitat. En un context de sobrecàrrega d'informació, crisis existencials i ansietat generalitzada, cada vegada més persones busquen refugi en idees atemporals que ofereixen eines per afrontar la vida amb més equilibri.
L'autor critica la manera en què algunes figures públiques han tergiversat l'estoïcisme, convertint-lo en una simple estratègia d'èxit o autoajuda. “Aquella idea que has de comprar-te el teu primer Lamborghini i aconseguir el teu primer milió per tots els mitjans res té que veure amb els estoics”, aclareix Freire, subratllant que aquest corrent de pensament no persegueix l'èxit material, sinó l'excel·lència moral i la fortalesa interior.
Amadeo Llados posant amb un cotxe.
En aquest sentit, recalca la importància de recuperar la filosofia com una pràctica quotidiana i accessible. Per a ell, filosofar no ha de limitar-se a l'àmbit acadèmic, sinó que ha de ser present en la vida diària: “Cal filosofar a la barra del bar, al mercat i pel carrer”, afirma amb convicció.
Per què llegir als estoics avui
Més enllà de les interpretacions modernes, Freire insisteix que els textos clàssics continuen sent una font inesgotable de saviesa. Els ensenyaments de Marc Aureli, Sèneca i Epictet poden aplicar-se en qualsevol època i circumstància, ja que ofereixen eines pràctiques per gestionar les emocions, conrear la resiliència i trobar propòsit en la vida.
El filòsof conclou amb una idea clau: “La nostra atenció està en escac”, i només recuperant-la podrem viure de manera més autèntica i significativa. En un món on la distracció és la norma, l'estoïcisme ens recorda la importància de la concentració, la reflexió i el domini d'un mateix.