Creades el 2014, les Beques Leonardo constitueixen una aposta estratègica i diferencial de la Fundació BBVA. El seu principal objectiu és l'impuls al coneixement entès com un continu de la investigació i la creació. Per això, el programa va ser batejat amb el nom de Leonardo da Vinci, ja que la seva essència és apostar pel coneixement, independentment de si es tracta d'indagació científica o creativa.
En la present edició del 2025 s'han seleccionat 60 projectes d'entre un total de 1.623 candidatures, entre els quals s'inclouen les investigadores Inés Aquilué i Gissell Estrada, i l'investigador Juan Murcia de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Beques Leonardo
Els tres investigadors de la UPC becats en aquesta XII edició s'incorporen a la Xarxa Leonardo, integrada per 742 investigadors i creadors, entre qui també es troba la investigadora de la UPC Míriam Febrer, recentment guardonada. Aquest any, la dotació econòmica màxima dels projectes seleccionats s'ha incrementat fins als 50.000 euros per a cada projecte, un 25% més que la quantitat adjudicada fins ara.
La investigadora Inés Aquilué, del Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge
Un nou enfocament per a la reconstrucció urbana
Inés Aquilué Junyent, professora del Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge i investigadora del grup d'investigació Urbanisme de la UPC, ha rebut la Beca Leonardo pel projecte 'Morfogènesi urbana de la ciutat destruïda: Nou mètode espacial de reconstrucció postconflicte (MorfóCiDes)' en el que es proposa un nou mètode espacial per a la reconstrucció de ciutats destruïdes per conflictes armats.
El projecte parteix de la idea que la simplificació urbanística pot empobrir la complexitat pròpia de les ciutats madures i busca preservar aquesta complexitat mitjançant models evolutius. L'equip analitzarà vint ciutats afectades per guerres contemporànies (com Alep, Mariúpol o Gaza) per elaborar un atles de destrucció urbana i desenvolupar un mètode que combini morfologia, topologia i memòria social del lloc. La iniciativa es completarà amb entrevistes a persones desplaçades i una exposició itinerant.
La investigadora del Departament de Matemàtiques Gissell Estrada
Robots i equacions per entendre la migració cel·lular
La professora del Departament de Matemàtiques Gissell Estrada Rodríguez, investigadora del grup d'investigació en Equacions en Derivades Parcials i Aplicacions, ha estat reconeguda pel projecte 'Collective migration across scales: From PDEs to physical swarms', una investigació que uneix matemàtiques i robòtica amb l'objectiu d'estudiar la migració col·lectiva de cèl·lules.
El projecte utilitza models matemàtics basats en equacions diferencials no locals per descriure fenòmens com l'adhesió cel·lular i els contrasta amb el comportament d'eixams de robots programables que simulen aquestes interaccions. Aquest enfocament interdisciplinari permet validar models teòrics i entendre millor com emergeixen patrons col·lectius, amb aplicacions en biologia, enginyeria i ciències socials.
L'investigador Juan Murcia, del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
Ponts més segurs davant fenòmens extrems
Per la seva part, Juan Murcia Delso, professor del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental i investigador del grup d'investigació en Anàlisi i Tecnologia d'Estructures i Materials, impulsa el projecte 'Desenvolupament i estudi de nous límits laterals per a un disseny resilient de ponts davant esdeveniments climàtics i sísmics extrems'.
La investigació se centra en el disseny de nous dispositius estructurals —anomenats shear keys— per protegir els ponts d'ensorraments davant terratrèmols, inundacions o ciclons. Aquests elements funcionen com fusibles estructurals, absorbint danys per evitar desperfectes greus en l'estructura principal. El projecte combina disseny, simulacions numèriques i assajos de laboratori per desenvolupar solucions eficients, reemplaçables i adaptables tant en infraestructures noves com a existents, contribuint així a la resiliència de les xarxes de transport.