Quines hormones vegetals són decisives per respondre a les condicions de sequera? Com ajusten els vegetals les respostes hormonals davant els canvis ambientals?
Un article publicat a la revista Trends in Plant Science redefineix i classifica les funcions dels deu grups d'hormones vegetals identificades fins ara al món de les plantes, unes molècules amb funcions vitals en els vegetals i amb diverses aplicacions agrícoles relacionades amb els herbicides, els productes bioestimulants i el rendiment de les collites de fruites i verdures, entre altres.
En situacions de sequera, per exemple, l'ABA juga un paper clau per evitar la pèrdua d'aigua”
La feina destaca també quins són els grups de fitohormones essencials per respondre als canvis en les condicions mediambientals (estrès hídric, inundacions, etc.) i facilitar la supervivència dels vegetals en ambients cada vegada més extrems.
Aquestes hormones vegetals són molècules orgàniques presents en concentracions molt baixes. Tenen un receptor hormonal identificat —com a mínim— a què s'uneixen per iniciar la senyalització i l'acció hormonal específica, i són transportades a llargues distàncies pel teixit vascular (xilema o floema).
Les plantes organitzen les seves hormones en una espècie de jerarquia, on cada grup compleix funcions específiques
I, encara que les hormones vegetals són essencials per al creixement i la supervivència de les plantes, la ciència encara té molts misteris per resoldre sobre el seu funcionament. Segons l'investigador Sergi Munné-Bosch, les plantes organitzen les seves hormones en una espècie de jerarquia, on cada grup compleix funcions específiques que van des del desenvolupament bàsic fins a la resposta a l'estrès.
En el primer nivell d'aquesta jerarquia es troben les auxinas, citocinines i gibberel·lines, responsables del creixement i la formació d'estructures. En un segon nivell actuen l'ABA, l'etilè, els salicilats i els jasmonats, que ajuden les plantes a ajustar les seves respostes a un entorn canviant i a defensar-se de l'estrès. “En situacions de sequera, per exemple, l'ABA juga un paper clau tancant els estomes —petits porus dels fulls— per evitar la pèrdua d'aigua. Gràcies a aquesta regulació, algunes plantes són extraordinàriament eficients en l'ús del recurs hídric”, explica Munné-Bosch.
Moltes de les hormones actuals ja existien en organismes primitius com les algues o les molses
El tercer nivell el formen els brassinoesteroides, les hormones peptídiques i les estrigolactones, que aporten més flexibilitat i capacitat d'adaptació davant diferents desafiaments ambientals.
Però la història hormonal vegetal no acaba allà. A la “banqueta” hi ha molècules que podrien incorporar-se a aquesta llista de fitohormones, com la melatonina o l'àcid gamma-aminobutíric (GABA). “La melatonina compleix gairebé tots els criteris, però encara falta identificar bé el seu receptor en les plantes. En canvi, el GABA, encara que és un conegut neurotransmissor en animals, no té un receptor identificat al món vegetal”, comenta l'investigador.
L'evolució d'aquests sistemes hormonals també ofereix una mirada fascinant al passat. Moltes de les hormones actuals ja existien en organismes primitius com les algues o les molses, la qual cosa demostra com les plantes han anat perfeccionant una complexa xarxa química per sobreviure i adaptar-se durant milions d'anys.
Encara hi ha hormones poc conegudes, com les estrigolactonas o les hormones peptídicas, i moltes interaccions entre elles que amb prou feines comencem a comprendre”
Munné-Bosch subratlla que el repte dels propers anys serà continuar explorant aquest llenguatge intern de les plantes, tant pel seu valor científic com pel seu enorme potencial en agricultura i biotecnologia. “Encara hi ha hormones poc conegudes, com les estrigolactonas o les hormones peptídiques, i moltes interaccions entre elles que amb prou feines comencem a comprendre. Desentranyar aquell diàleg intern serà clau per innovar en cultius més resistents i sostenibles”, conclou.