Els tresors ocults de la UPC: ciència, art i memòria a l'abast de tothom
Patrimoni universitari
Aquest és un projecte digital que reuneix col·leccions històriques, fons documentals i peces úniques per divulgar segles de coneixement científic, tècnic i cultural generat a la universitat
Maqueta del vaixell San Carlos, construïda al segle XVIII
Maquetes navals del segle XVIII, dibuixos d'estudiant d'Antoni Gaudí, astrolabis nàutics del segle XVI o els primers ordinadors personals que van canviar la història de la informàtica.
La Universitat Politècnica de Catalunya atresora un patrimoni cultural excepcional que durant dècades ha estat dispers, poc visible o reservat a àmbits molt especialitzats. Precisament per això, el projecte 'Tresors UPC' neix amb l'objectiu de reunir, explicar i compartir aquest llegat, convertint-lo en un relat accessible per a la ciutadania i tota la comunitat universitària.
Tresors UPC
Tresors UPC es concep com una eina viva, que combina accés digital a les col·leccions amb continguts divulgatius en forma de relats, entrevistes i podcast. El seu objectiu és fer visible un patrimoni que explica no només la història de la universitat, sinó també l'evolució de la ciència, la tècnica i la cultura a Catalunya.
Arquitectura, modernisme i el llegat de Gaudí
Un dels pilars del projecte és l'Arxiu ETSAB · Càtedra Gaudí, un fons d'arquitectura i urbanisme amb materials datats entre el 1874 i el 1954. Entre les seves peces més destacades es troben les feines d'estudiant d'Antoni Gaudí, inclosos dibuixos vinculats a la Casa Milà (La Pedrera), la Casa Batlló o el Park Güell. L'arxiu també conserva obres de figures clau del modernisme català com Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Joan Matamala, Ricard Opisso o Joan Bergós.
Pla de la secció transversal d'un paranimf d'una universitat, parteix de l'exercici de revàlida d'Antoni Gaudí a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona
A aquest llegat se suma la documentació sobre edificis emblemàtics de la UPC, com l'històric edifici de l'Escola Industrial de Terrassa (actual ESEIAAT), obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, un dels màxims exponents del modernisme industrial. Aquests fons permeten traçar una lectura històrica de l'arquitectura catalana i la seva evolució tècnica i estètica.
Navegació, ciència i memòria marítima
El patrimoni de la Facultat de Nàutica de Barcelona constitueix una altra de les grans joies del portal. Fundada el 1769, és el centre docent més antic de la UPC i conserva un fons històric d'enorme valor. Entre les peces més singulars destaca la maqueta del vaixell San Carlos, construïda al segle XVIII, així com instruments científics com un astrolabi nàutic del segle XVI o cronòmetres de precisió del segle XIX.
Maqueta del vaixell San Carlos, construïda al segle XVIII
Més enllà de les peces emblemàtiques, el fons nàutic pretén documentar l'evolució del coneixement marítim i de la formació de pilots i capitans al llarg de més de dos segles. Tot això gràcies a les cartes de navegació, manuals tècnics, tractats d'astronomia i navegació, instruments de càlcul i registres acadèmics permeten reconstruir com s'ensenyava a orientar-se en alta mar abans de la navegació electrònica.
Un conjunt de documents històrics que no només il·lustra el progrés de la ciència nàutica, sinó que se centra a explorar la història marítima de Barcelona i de la Mediterrània conjuntament amb el desenvolupament de l'enginyeria, el comerç i l'exploració, reforçant el paper de la Facultat de Nàutica com un node clau en la transmissió del saber científic aplicat al mar.
Dels àbacs als ordinadors personals
El portal també presenta la col·lecció de la Facultat d'Informàtica de Barcelona. Aquesta ofereix un recorregut fascinant per la història de la computació. El visitant en pot trobar des d'un àbac xinès del 1850 i calculadores mecàniques i electromecàniques de principis del segle XX fins a minicomputadores dels anys setanta i vuitanta.
L'ordinador Commodore 64C
La col·lecció inclou també els primers ordinadors personals que van transformar la informàtica domèstica i professional, com els IBM PC, els Macintosh amb interfície gràfica d'usuari, o models icònics com Spectrum, Commodore, Amiga o Amstrad, al costat de portàtils que superaven àmpliament els deu quilos de pes. El conjunt il·lustra el salt tecnològic que ha portat de màquines que ocupaven sales senceres a dispositius portàtils d'enorme potència.
Fons documentals i patrimoni immaterial
Tresors UPC integra també col·leccions menys visibles però de gran valor cultural. El Fons Isidre Puig Boada conserva la documentació personal i professional de l'arquitecte, col·laborador i gran intèrpret de Gaudí, amb dibuixos, dietaris, correspondència i fotografies que ajuden a comprendre l'arquitectura catalana del segle XX.
El projecte incorpora així mateix patrimoni immaterial, com l'arxiu gràfic de la primera Telecogresca, imatges dels Arreplegats de la Zona Universitària, o la col·lecció de poesia catalana de Gabriel Ferraté, amb més de 4.500 volums dels segles XIX i XX.