La Universitat de Barcelona i el Departament de Política Lingüística han presentat un estudi pioner que radiografia, amb una mirada longitudinal, els patrons d'abandonament i continuïtat en els cursos presencials de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
La investigació ha analitzat més de 669.000 matrícules registrades entre el 2010 i el 2019, corresponents a més de 332.000 persones, amb l'objectiu de millorar la presa de decisions en la formació lingüística a partir de dades sòlides.
Un 8 % de l'alumnat no arriba a iniciar el curs i un 15,4 % l'abandona una vegada començat
La feina, elaborada en el marc d'un projecte d'investigació col·laborativa, ha estat dirigit pel professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB Antonio Di Paolo i ha comptat amb la participació de representants institucionals i especialistes de l'àmbit lingüístic. L'estudi es basa en una explotació inèdita de dades administratives del CPNL, la qual cosa ha permès reconstruir de manera sistemàtica les trajectòries formatives de l'alumnat al llarg del temps.
Els resultats mostren que al voltant del 8 % dels alumnes matriculats no arribaven a iniciar el curs, mentre que un 15,4 % abandonava una vegada començada la formació.
Lee tambiénEl Govern impulsa una iniciativa para informar a recién llegados sobre las opciones para aprender catalán
L'anàlisi revela diferències clares segons el nivell: els cursos inicials i bàsics concentren la major part de les situacions d'abandonament o discontinuïtat, mentre que en els nivells elementals i intermedis s'observa una estabilitat més gran i, en els cursos superiors, l'abandonament és residual. Lluny de respondre a un únic factor, aquests comportaments estan associats a una combinació d'elements vinculats tant a les circumstàncies personals de l'alumnat com a les característiques de l'oferta formativa.
L'estudi constata també que, al llarg del període analitzat, l'oferta del CPNL s'ha anat concentrant majoritàriament en cursos trimestrals de 45 hores, un format que presenta un bon equilibri entre la reducció de l'abandonament i el foment de la continuïtat, especialment en comparació amb cursos de més durada. Els nivells inicials i bàsics, a més, concentren un volum molt elevat d'alumnat i exerceixen un paper clau en la configuració dels itineraris d'aprenentatge.
L'estudi analitza 669.114 matrícules de cursos presencials de català entre el 2010 i el 2019
A partir d'aquestes dades, la investigació formula recomanacions orientades a reforçar l'acompanyament de l'alumnat, especialment en els primers nivells, i a continuar ajustant l'oferta formativa en funció de l'evidència disponible. L'informe subratlla així mateix el paper decisiu del professorat en la reducció de l'abandonament i la importància de continuar invertint en la seva formació i en espais d'intercanvi professional.
En aquest sentit, l'estudi assenyala que moltes de les conclusions ja estan alineades amb les línies de treball que el CPNL impulsa des de fa anys, com l'aposta per cursos trimestrals, la creació del nou curs A1 de 90 hores per a perfils amb més necessitats d'acompanyament, la coordinació amb entitats i municipis per flexibilitzar l'oferta o la potenciació de la formació no formal.
Els cursos trimestrals de 45 hores mostren el millor equilibri entre continuïtat i reducció de l'abandonament
La investigació posa també l'accent en la necessitat de millorar els sistemes d'informació. El desplegament d'una nova plataforma d'inscripció permetrà recollir dades més completes i facilitarà, en el futur, un seguiment més sistemàtic de les trajectòries formatives, en coherència amb els aprenentatges del projecte.