La plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha convertit en un nou punt de trobada entre productors agrícoles i tota la comunitat universitària. Des del passat 18 de febrer, el campus acull setmanalment un mercat agrícola que aposta pel consum de proximitat, els productes ecològics i la venda directa, però que també ha servit com a altaveu per a un debat més ampli sobre el sector: el futur del model alimentari i l'impacte d'acords comercials com el Mercosur.
Aquest mercat, que reuneix cada dimecres a productors locals amb hortalisses, lactis, mel, pa o elaboracions artesanes, neix d'una col·laboració entre la UAB, la Xarxa de Consum Solidari i l'Institut Metròpoli. Més enllà de facilitar la compra directa, la iniciativa busca sensibilitzar sobre formes de consum més sostenibles i enfortir els vincles entre universitat i territori.
Cal recobrar la sobirania alimentària
El rector de la UAB, Javier Lafuente, va destacar durant la presentació el valor educatiu del projecte, pensat per promoure “una altra manera de consumir”. En la mateixa línia, el vicerector de Campus i Sostenibilitat, Xavier Gabarrell, va subratllar que el mercat forma part d'una estratègia més àmplia per repensar el model alimentari dins del mateix campus.
I és que per als organitzadors i productors, el mercat no és només un canal de venda, sinó també una eina per defensar un altre model agrari. Xavier Montagut, economista i president de la Xarxa de Consum Solidari, ho defineix com una manera de “recuperar la sobirania alimentària” i acostar-la als consumidors, especialment entre els més joves de la comunitat universitària.
Xerrada sobre l'acord amb el Mercosur a la UAB
“Hi ha molt públic jove, que fa petites compres per completar el menjar amb un parell de taronges. També hi ha públic adult: professors, personal de la universitat… A la UAB hi ha unes 4.000 persones entre professorat i treballadors. I, com som molt a prop de Cerdanyola, també ha vingut gent que passejava pel barri i ha decidit comprar aquí perquè li interessa aquest tipus de consum”, explica Montagut.
Mercosur, en el centro de la polémica.
Coincidint amb l'estrena del mercat, productors i experts van participar en una xerrada sobre l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur, un tema que ha generat preocupació aquestes últimes setmanes entre el sector agrícola.
Durant el debat es va plantejar que els impactes de l'acord van més enllà de l'àmbit econòmic. Alguns participants van assenyalar que l'expansió de l'agroindústria associada al comerç global pot accelerar processos com la desforestació i la pèrdua de biodiversitat. Segons es va explicar, aquest model beneficia principalment a grans indústries exportadores, mentre que les comunitats locals i els ecosistemes queden més exposats.
Lee también¿Quién gana y quién pierde con el acuerdo de Mercosur?
Així mateix, es va advertir sobre eventuals asimetries normatives. Atès que una part de les mercaderies importades podria elaborar-se mitjançant agroquímics o requeriments de salut menys estrictes que els fixats per la Unió Europea, fet que provoca inquietud en els productors de menor escala.
“Amb l'acord de la UE amb el Mercosur, competiran productes que no han complert les mateixes normes ambientals, sanitàries ni laborals que exigim aquí”, va advertir Xavier Montagut durant la xerrada. “Això posa en risc a la petita agricultura local i al model alimentari que volem construir”.
La discussió sobre l'acord UE-Mercosur va evidenciar la preocupació del sector per l'impacte en l'agricultura local
Més enllà de les crítiques concretes, el debat va derivar cap a una qüestió de fons: el model alimentari globalitzat. Alguns ponents van defensar que el problema no és només la competència deslleial, sinó un sistema basat en l'especialització territorial i el comerç massiu d'aliments, que dificulta l'autosuficiència i debilita les economies locals.
Quina és la solució?
Davant aquest escenari, els participants van coincidir que iniciatives com els mercats de proximitat poden formar part de la solució. La venda directa, els circuits curts de comercialització i el consum de temporada es van presentar com a eines per enfortir la sobirania alimentària i reduir la dependència de cadenes globals.
Alguns dels participants van defensar que el canvi dependrà tant de polítiques públiques com de decisions individuals. El suport ciutadà a la producció local —a través de mercats, cooperatives o consum conscient— es va plantejar com a clau per sostenir un model agrari més resilient davant les grans cadenes de supermercats.
El consum de proximitat és vital per
Amb una bona acollida en la seva primera setmana, el mercat de la UAB aspira a consolidar-se com a cita setmanal al campus. Però el seu abast va més enllà de la venda d'aliments: pretén convertir-se en un espai de trobada entre productors, estudiants i personal de la UAB. Un lloc en el qual parlar i debatre sobre el futur del sector i, més important, sobre com ens alimentem.