El primer eix se centra a ampliar el parc d’habitatge assequible i social. Actualment, Barcelona té prop de 13.000 habitatges de protecció oficial, però el consistori es marca un objectiu ambiciós: arribar als 3.000 habitatges lliurats l’any 2027 i 5.000 més en diferents fases de construcció. Això equivaldria a 1.000 nous pisos protegits cada any, una fita clau per revertir dècades de dèficit estructural.

Aquesta aposta es concreta en projectes emblemàtics com la promoció Illa Glòries, amb 238 habitatges públics, o la promoció Acer, 10, al barri de la Marina del Prat Vermell, amb 234 pisos més. Es tracta de les dues actuacions més grans d’habitatge protegit de la ciutat i un exemple del canvi d’escala que el Pla Viure vol consolidar.

L’Ajuntament preveu mobilitzar sòl per a 10.000 nous habitatges a partir de 2027. Aquesta reserva de terreny és fonamental per mantenir un ritme constant de producció d’habitatge públic i assegurar que cada promoció respongui a criteris d’eficiència energètica, qualitat arquitectònica i diversitat social.

El Pla Viure també té com a prioritat rehabilitar i millorar els habitatges existents tenint present la sostenibilitat, l’accessibilitat i el confort. El programa de rehabilitació vol facilitar que la ciutadania pugui viure en edificis més eficients i confortables i que les persones grans puguin envellir a casa amb seguretat i autonomia.

El tercer eix, dedicat a atendre la vulnerabilitat, integra programes per garantir que cap persona quedi fora del dret a un habitatge. Inclou des de mesures d’emergència fins a línies de suport per a col·lectius que necessiten lloguers assequibles.

El Pla Viure entén que el repte de l’habitatge exigeix corresponsabilitat. Per això, aposta per la col·laboració publicoprivada i sumar esforços amb altres administracions, el sector privat i el social, en el marc del conveni ESAL amb entitats sense ànim de lucre que formen part del sector de l’habitatge social. El programa HabitarB!, signat amb la Generalitat de Catalunya, n’és un exemple. Aquest conveni suposa la cessió de 27 solars municipals a l’Incasòl, amb la previsió de construir-hi 1.700 habitatges protegits.

El passat mes de juliol, l’Ajuntament va atorgar el dret de superfície dels 11 primers solars on, en una primera fase, es construiran 594 habitatges. Els set primers projectes arquitectònics ja tenen equips guanyadors. Aquesta col·laboració reforça la idea que la ciutat no pot afrontar sola l’escassetat d’habitatge assequible. A més, el consistori ha tancat un acord amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per al finançament d’habitatge protegit i ha adjudicat el primer concurs obert a promotors privats per construir habitatge públic en sòl municipal.

Per assolir aquestes fites, Barcelona ha creat un nou model de gestió pública que compta amb el Departament de Promoció d’Habitatge Protegit. Aquest té com a missió agilitzar els procediments de construcció i adjudicació, entre altres tasques. “Volem escurçar terminis i fer més eficient cada pas, des de la planificació fins a l’entrega de claus”, destaca Ivan Gallardo, cap del recentment estrenat departament.

Segons Gallardo, el nou model permet establir una planificació a llarg termini més estable. “Treballem amb una visió de conjunt que ens permet preveure cada fase, optimitzar els equips tècnics i assegurar una producció continuada d’habitatge públic”, explica. El departament té previst, a més, reforçar les eines digitals de seguiment per millorar la traçabilitat dels projectes i coordinar millor els diferents serveis municipals implicats en cada promoció.

El Pla Viure és el compromís d’una ciutat que vol fer realitat el dret a l’habitatge per a tothom. O, com resumeix el seu lema, “Prioritzem l’habitatge”, perquè sense un lloc digne on viure, no hi pot haver una ciutat justa.