Barcelona busca més
famílies col·laboradores
Atenció a la infància
El Servei municipal de Famílies Col·laboradores connecta persones voluntàries amb famílies sense xarxa que necessiten suport temporal per tenir cura dels seus infants
Un matí, la Júlia, mare soltera de 34 anys, rep una trucada de l'hospital. Ja té dia i hora per a la intervenció quirúrgica que estava esperant, i que l'obligarà a passar uns dies ingressada. El problema és que no té ningú a qui deixar la Mariona, la seva filla de sis anys, i una onada de preocupació l'envaeix. Recorda el Servei de Famílies Col·laboradores de l'Ajuntament de Barcelona, que va utilitzar quan la Mariona tenia menys d'un any. Contacta amb la seva treballadora social de referència i, al cap de poques hores,ï, rep una bona notícia: una família voluntària del barri s'ofereix a cuidar la seva filla fins que ella pugui tornar a casa després de l'operació.
Aquest és l’objectiu del Servei: oferir suport puntual a famílies amb dificultats per atendre els seus infants, sense substituir-les. “Hi ha famílies a Barcelona que no tenen xarxa social o molt poca, que a més afronten dificultats econòmiques i de vulnerabilitat social, i necessiten algú que temporalment cuidi els seus fills”, explica Sílvia Collado, responsable del Servei de Famílies Col·laboradores de l’Ajuntament.
“Nosaltres fem l’encaix entre la demanda de la família usuària, derivada de serveis socials, l’escola o el CAP, entre altres equipaments, i la família col·laboradora que, de manera voluntària, s’ofereix”.
El servei és flexible: pot ser per unes hores, un cap de setmana, períodes de vacances o fins a sis mesos. Els infants segueixen sota la tutela dels seus progenitors i la col·laboració s’acorda de manera pactada i supervisada pel Servei.
“No es tracta d’una família d’acollida, sinó d’una col·laboració”, remarca Collado. “La família col·laboradora complementa la cura: actua com un tiet o tieta, un avi o àvia, un amic o amiga mentre la família d’origen no pot fer-se càrrec de l’infant”.
“Ha estat tan senzill com posar un plat més de macarrons a taula”
Des de fa vuit anys, el Jaume i l’Eva formen part del banc de famílies col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona
El perfil de les famílies col·laboradores és divers: persones solteres, parelles amb fills o sense, gent jove, persones jubilades... Totes passen un procés de validació que inclou entrevistes socials i psicològiques, visites a domicili i la conformitat de tots els membres de la llar. “Tothom ha d’estar d’acord en formar part. També parlem de la disponibilitat, l’entorn i les dinàmiques familiars, perquè busquem l’encaix que s’ajusti millor a cada infant”, afegeix Collado.
Facilitar la logística
La col·laboració té una durada pactada, que pot ser breu o arribar a sis mesos, amb opció de pròrroga si les dues parts ho consideren oportú. Abans de començar, les dues famílies — i l’infant— acorden les pautes i els detalls pràctics. El servei fa un seguiment continu i, en cas d’urgències fora d’horari d’oficina, disposa d’un telèfon d’atenció immediata.
GUIA RÀPIDA PER RESOLDRE DUBTES
Qualsevol persona major d’edat que superi un estudi psicosocial.
Cal trucar al 932 915 966 o 932 915 967, o enviar un correu electrònic a [email protected]. L’equip del servei es posarà en contacte, explicarà el funcionament i resoldrà dubtes.
Algunes famílies tenen una xarxa d’amics o familiars molt reduïda i necessiten suport puntual per a la cura dels fills. Alguns exemples: recuperació d’una operació del pare o la mare; feina en horaris nocturns o caps de setmana sense ningú amb qui deixar l’infant; necessitat de temps lliure per fer gestions, assistir a un curs o afrontar situacions concretes, o altres circumstàncies que requereixen suport temporal en la cura dels infants.
No. En cap cas. La família d’origen manté la tutela i la responsabilitat de l’infant. La família col·laboradora ofereix suport puntual i limitat en el temps, segons un acord consensuat entre les dues parts. L’objectiu és ampliar la xarxa de suport, no substituir-la.
No. El servei de família col·laboradora complementa de manera puntual la cura dels progenitors, sense substituir-los.
No. Les famílies col·laboradores no es desplacen al domicili de l’infant ni mantenen les rutines que tenen amb els pares. L’infant comparteix la dinàmica de la família col·laboradora i coneix un nou entorn i noves maneres de relacionar-se.
Sí. El banc de famílies és molt divers i inclou persones solteres, amb fills o sense, joves o d’edat avançada.
Sí. Cada família decideix el temps, l’horari i el grau d’implicació. Hi ha col·laboracions en matins, tardes, nits, caps de setmana, vacances escolars o períodes puntuals. Si no es pot continuar temporalment, només cal avisar les professionals del servei.
Trucar o enviar un correu electrònic al Servei de Famílies Col·laboradores. Us atendran de seguida. A més, fa seguiments periòdics i manté el contacte amb les famílies per valorar com evoluciona la col·laboració.
El servei disposa d’un telèfon d’emergència fora d’horari d’oficina per a situacions greus i imprevistes que requereixen actuació immediata.
Actualment, el servei compta amb una cinquantena de famílies col·laboradores actives, però la demanda és molt més alta. “Si tinguéssim el doble o el triple de famílies, podríem atendre moltes més necessitats”, admet Collado. Per això, el servei fa una crida a famílies que puguin oferir hores, caps de setmana o períodes més llargs, per sumar-se a aquesta xarxa de suport que transforma la ciutat en una gran comunitat de cura.
Barcelona busca més famílies col·laboradores
Ajuntament