Les pàgines de Cultura del diari han acollit aquest agost una sèrie estiuenca d'entrevistes impossibles: un exercici creatiu en el qual el redactor en cap de la secció, Xavi Ayén, ha imaginat com respondrien avui a les seves preguntes grans artistes morts si continuessin vius. De Michael Jackson a Camarón de la Isla, passant per Sharon Tate o Montserrat Roig.
La germana d’aquesta última, Carmina Roig, ha enviat una carta al director (publicada al diari dimarts) per exposar el seu rebuig a l’entrevista. “M’ha indignat com el periodista l’ha fet combregar amb determinades idees, totes de plena actualitat. Tot fora del context en què ella va viure. Tot fora del context en què ella va viure. Que si torna de Gaza, que si ha estat amb Open Arms. La fa opinar sobre Ripoll i una suposada censura i també sobre el feminisme actual. (...). No sabem què pensaria ara, ja que han passat més de 30 anys”, exclamava.
L'escriptora Montserrat Roig
També la lectora Montse Rubiol m’ha escrit per explicar que la idea de publicar entrevistes fictícies li ha causat “incomoditat o rebuig”. I en els comentaris de l’edició digital s’han expressat tant lectors que rebutgen el format com altres que ho celebren com una entretinguda “fantasia d’estiu”.
Ayén, per la seva banda, mostra felicitacions que ha rebut de destacats representants del món editorial i cultural, entre ells de persones pròximes al llegat dels artistes.
El redactor en cap de Cultura recalca que “les entrevistes fictícies són un gènere que existeix des de molt abans de la IA o d’internet” i que han practicat autors com la sempiterna candidata al Nobel Joyce Carol Oates (va inventar una entrevista al poeta Robert Frost) o l’escocès Ian Rankin (va comunicar-se amb ouija amb l'esperit de Conan Doyle). Ayén apunta que “el problema ètic seria si s’intentessin fer passar per autèntiques”.
Miquel Molina, director adjunt del diari, assenyala que “Ayén és un escriptor molt capacitat per explorar més enllà de les fronteres del periodisme clàssic respectant sempre els principis ètics, com ha estat el cas, ja que a tota hora s’indicava que era un exercici de ficció”.
Ayén també vol deixar clar que els textos són fruit de la seva imaginació (res d’intel·ligència artificial) i d’una tasca de documentació a partir d’entrevistes reals, llibres i enregistraments per aconseguir (com faria un actor) un to el més proper possible al dels artistes. La seva intenció, resumeix, no era suplantar a ningú sinó retre “homenatge” a aquests artistes.
L’aposta de l’entrevista fictícia era alhora original i transgressora. I, com tota proposta creativa, susceptible d’elogis i de crítiques.
