El 2014 una malaltia greu em va dur a l’uci. Vaig ser afortunada i me’n vaig sortir. Arran d’allò, vaig començar a trobar-me molt malament, molt cansada. Després de mil voltes, em van donar el diagnòstic. El que tinc, la meva malaltia invisible, és encefalomielitis miàlgica, també coneguda com a síndrome de fatiga crònica. La meva malaltia afecta en silenci, el meu aspecte físic no és de persona malalta i la meva actitud fa que sovint ningú pensi que em trobo tan malament, però he hagut d’estar de baixa perquè el meu cos no sempre funciona com jo espero.
He tornat a treballar, vull treballar, però l’empresa on treballo, que justament és del sector sanitari, no em permet més flexibilitat amb més teletreball. Això depèn de l’informe que faci el servei de prevenció que tenen contractat i aquest considera que no tinc res. És curiós, visc cansada per culpa de la meva malaltia, però mai no em cansaré de lluitar pel què és just. Espero que algú s’hi posi i ens tingui en compte.
Laia Graell Amat
Terrassa