Em pregunto si Barcelona no pateix un complex d’inferioritat, i ho dic pel tema de l’aeroport: la raó de l’ampliació és defensada amb arguments d’atracció per inversions estrangeres.
Volem més certàmens, més F-1, més organismes europeus, més, més, més... Tot creixement té un límit; si no, s’acaba convertint en un monstre. El que passa és que ens hem oblidat del paradigma del “millor”.
En posaré un exemple: quina és la raó per la qual no s’inverteixen a Rodalies els mateixos diners destinats a l’ampliació de l’aeroport? Perquè, esclar, si volem ser competitius, hauríem de començar per casa.
Tot plegat fa l’efecte que anem vestits d’Armani però amb calçotets foradats. Penso que créixer és més fàcil però alhora més perniciós que innovar. Ja fa temps que Barcelona, i tot Catalunya, haurien de canviar el “més” pel “millor” i prioritzar la qualitat de vida a la facturació.
Joan Marín Martos
Subscriptor Molins de Rei