Triar un polític no és simplement marcar una casella en una papereta. És entregar una part del nostre futur, els nostres recursos i les nostres esperances. I què fan alguns? Es desvien, incompleixen la seva paraula, s’amaguen darrere d’excuses com els nens. Doncs bé: com passa amb els fills, cal estar-hi a sobre. Vigilar, corregir, exigir.
El programa electoral ha de ser considerat un contracte vinculant amb la ciutadania. I com en tot contracte, l’incompliment ha de comportar conseqüències legals clares. Els polítics han de retre comptes al moment: des dels moviments bancaris fins a les reunions, des de les seves xarxes socials fins a les agendes diàries. Privacitat? Em sap greu, aquest privilegi pertany als ciutadans anònims. Qui vol representar el poble ha d’acceptar l’exposició que comporta aquest poder. Si no estan disposats a viure sota aquest nivell de control, que no entrin en política. Això no és vigilància invasiva: és defensa democràtica.
Jordi Esparza-Gijón
Barcelona