Escric aquesta carta des de la part fosca de l’ànima. Un moment de dol en què molts hi heu estat o hi sou ara mateix. Fa poc vaig topar amb una entrevista al cantant Nick Cave. Parlava de la pèrdua, del buit, de l’amor i de l’esperança. Ell ha viscut un dolor indescriptible: la mort de dos fills. Deia que l’esperança no és una il·lusió ingènua. És una emoció guerrera. Una decisió. Una actitud que es pren tot i el dolor. És en els dies més desolats quan es pot veure amb més nitidesa la bondat del món. Quan estem trencats, apareixen gestos petits de compassió, de cura. I entenem que l’amor humà viu en els detalls silenciosos de qui ens acompanya. “Cada petit acte d’amor manté el Dimoni al seu lloc”, diu.
No vull donar lliçons. Només compartir que es pot entreveure una escletxa de llum. L’esperança és un acte valent. És, malgrat tot, continuar estimant.
Jordi Torrent
Barcelona