Com a mare, estic profundament indignada per la notícia del pare de Lleida que, després de violar la seva pròpia filla, ha estat posat en llibertat. Quin missatge estem donant a les víctimes i a la societat? Com pot el sistema judicial permetre que un presumpte agressor torni al carrer mentre la víctima ha de conviure amb la por?
Aquestes decisions fan desconfiar de la justícia i envien un missatge perillós. Com puc protegir la meva filla si l’Estat no és capaç de fer-ho? No es tracta només d’un cas aïllat, sinó d’un símptoma d’una justícia que sovint oblida les víctimes i minimitza l’impacte de la violència sexual.
La llibertat provisional d’un presumpte violador de menors no és prudència judicial, és una ferida en la consciència col·lectiva, i la protecció dels menors ha de ser un principi innegociable.
Anna Mayor González
Tortosa