De les 19 escoles rurals que hi havia al Ripollès ara fa uns cinquanta anys, només en queden obertes sis. El tancament d’escoles rurals ha estat, en part, fruit d’una manca d’inversió de la Generalitat en el món rural.
Malauradament, a dia d’avui els entrebancs que el Departament d’Educació posa a l’escola rural no fan més que agreujar la situació. No té cap sentit, per exemple, que calgui estar empadronat al municipi per poder assistir a l’escola, per no parlar de les retallades de plantilla i de la falta d’inversió.
Escoles amb pocs recursos, sense mestres especialistes, amb moltes dificultats per cobrir les baixes del professorat, on els directors han d’acabar assumint tasques que no els pertoca (burocràcia, consergeria, comptabilitat, manteniment...) són el pa de cada dia.
Sense un canvi radical de política, moltes de les escoles rurals de Catalunya estan condemnades a desaparèixer. I és que l’escola rural és un model d’escola proper, que integra els alumnes a la vida del poble, que els fa viure la natura del municipi, un model d’escola que vertebra el territori.
David Verge
Alcalde de Planoles