La Carme té 96 anys, viu sola i és pràcticament cega, gairebé sorda, té insuficiència cardíaca, la circulació de les cames és precària i es desplaça per casa amb un caminador. Fa tres anys li van concedir el grau 1 de dependència i com que la seva salut ha empitjorat i a penes veu ombres, vam decidir demanar la revisió de grau. De fet, la setmana passada va demanar ajuda a una veïna i no va poder obrir la porta perquè no trobava les claus. Ens va trucar per telèfon plorant desconsoladament, absolutament impotent.
Doncs després d’esperar sis mesos perquè la tornin a valorar, la persona encarregada d’aquesta valoració ens diu que la ceguesa no és motiu suficient per obtenir un grau de dependència més elevat. I efectivament no li han augmentat el grau i, per tant, tampoc no pot optar a demanar plaça en una residència.
Què farem quan perdi la poca autonomia que té, tenint en compte que calen almenys quatre anys per obtenir una plaça, en cas que li concedissin el grau 2? Sobretot, tenint en compte que la seva pensió és solament de mil euros.
Estic molt indignada amb aquesta injustícia i molt decebuda amb la Generalitat que deixa a les persones vulnerables a la seva trista sort. Carta
María Soledad Gómez Martín
Barcelona