Dissabte passat, després de tants dies de pluja, vent i cel gris, molts vam aprofitar la treva per sortir a caminar pel parc natural de Sant Llorenç del Munt. L’aire era net, la muntanya lluïa esplèndida i l’ambient convidava a retrobar-nos amb la natura i amb els altres.
Però enmig d’aquest escenari, vaig notar amb tristor una absència que em va sorprendre. Deies bon dia a caminants o corredors i sovint no obtenies resposta. Molts passaven amb els auriculars posats, pendents del mòbil, del rellotge esportiu o del GPS, immersos en el seu propi món, ni una mirada, ni un gest.
Em va envair la sensació que estem perdent un sentit essencial: el de l’oïda, però també el de la cordialitat. Ens individualitzem, ens aïllem, cadascú al seu ritme i en la seva bombolla tecnològica, fins i tot en plena natura.
Narcís Serrat i Comerma
Terrassa