Des de la fugida del xa de l’ Iran el 1979, la seqüència es repeteix. L’Iraq, Tunísia, Egipte, Líbia... El pare de la nació, les estàtues del qual vetllen pel poble, és enderrocat, fuig –o és executat– i les mateixes masses que l’aclamaven pels carrers i les places escupen als seus retrats, en espera del següent home fort, que anuncia un demà millor.
Damasc, al 2024, evoca la millor pel·lícula històrica de tots els temps, Lawrence d’ Aràbia (1962). Rodada al vell casino del parc de María Luisa de Sevilla, l’escena en què els líders tribals reunits a Damasc són incapaços d’organitzar l’electricitat o la sanitat i opten per discutir té –em temo– vigència. Costa d’imaginar que un islamista educat a les files d’ Al-Qaida, Al-Julani, pugui liderar la conversió de Síria en una mena de Suïssa de l’ Orient Mitjà.
La forca es perfila a punta de dia a Damasc: Al-Julani ja elabora una llista de repressors
La cultura del poder a la regió és immutable: o tu o jo.
El nou rais de Síria va anunciar ahir mateix –hores de fixar prioritats– que hi haurà llistes i càstig dels còmplices de la repressió. Costa de no imaginar la silueta de la forca –en el cas més civilitzat– i costa de creure que en la llista no hi haurà pobres desgraciats a qui delataran molts dels autèntics incondicionals dels Al-Assad. Cap dictadura no dura 54 anys amb tota la població en contra, com ara sembla.
La revenja que ja es perfila en forma de forca i a punta de dia a Damasc serà un indici per calibrar la Síria a què aspiren dels guerrillers de l’ Organització per a l’ Alliberament del Llevant. Han estat acollits com alliberadors per la població, com els habitants de Phnom Penh quan van aparèixer els khmers rojos o els de Teheran en veure l’ imam Khomeini descendir, paternal, d’un avió d’Air France. Per reconstruir un país calen anys i generositat, per a la revenja, dies o setmanes...
La cara B de l’alegria popular seran aquestes llistes en curs, un exercici sinistre en el qual els còmplices actius del règim –no tot l’aparell repressor cabia en el vol a Moscou– assenyalaran algú perquè els suplanti. La delació del veí, la impossibilitat material de judicis justos, l’absència de civilització... No hi haurà res bonic.
Lee también
