Si ho hagués sabut, diumenge passat al migdia hauria anat als cinemes Girona a veure Tú no eres yo –diria el mateix si hi haguessin projectat Ben-Hur– en sessió exclusiva per a nudistes. Ara que fa fresqueta, que potser no ve de gust entrar en un cinema, treure’s abrics i mitjons de llana, i a gaudir nu de la calefacció?
“És una manera més de promoure la nuesa amb naturalitat, sense forçar”, ha argumentat Segimon Rovira, president de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya, i candidat com una casa de pagès a una Creu de Sant Jordi. La seva imposició visibilitzaria la lluita d’aquest col·lectiu selecte perquè ningú no s’acosti en banyador a les seves platges amb l’excusa plebea que són de tothom.
Jo tampoc no veig forçat això d’assistir nu a una sessió de cinema a l’hivern
Jo, com Segimon Rovira, tampoc no veig forçat això d’assistir nu a una sessió matinal de cinema a l’hivern i espero que la iniciativa arreli i tinguem projeccions de nit a l’agost perquè visc a prop dels Girona –amb raó es deia cine Moderno en la meva infantesa!– i així ja podria sortir de casa nu, xino-xano i amb la tovallola de la platja per allò d’estalviar en rentadora i acatar la norma de cobrir el seient i el respatller.
–Al cinema, senyor Quimet? No deuen reposar per casualitat El planeta dels simis?
La societat no s’hauria d’escandalitzar perquè hi hagi sessions de cinema nudistes, n’hi ha prou amb organitzar-nos bé, no fos cas que alguns avis –el cangur de franc torna per Nadal– es fessin un embolic i es confonguin de sala amb el net.
–Avi, i això que et penja?
–A ta mare, ni piu... O li explico que t’he comprat una llaminadura.
Al cap i a la fi, el nudisme ja fa temps que es practica a les fosques amb tota naturalitat a Barcelona i, sense anar més lluny, el Training Pedralbes –un antic gimnàs– té un gran llit amb una pantalla gegant davant la qual els espectadors imiten els actors i fan de tot tret de menjar crispetes.
Tot el que contribueixi a normalitzar el nudisme a l’hivern és progressista perquè fa caure tabús, elimina malentesos i ens recorda aquells calendaris de senyores naturistes i naturals que felicitaven el Nadal amb el gorret del Pare Noel.
Lee también
